Rafel Nadal semblà ahir tot un especialista en herba. El seu debut a Wimbledón 05 no pogué ser més espectacular i es desféu en primera ronda del nord-americà Vincent Spadea amb un contundent resultat: 6-4, 6-3 i 6-0.
El manacorí només patí en el primer set però un break en el setè joc li bastà per endur-se la primera màniga i trencar així el gel. En el segon set es mostrà molt més confiat amb una superfície en la qual no està acostumat i la tercera mànega fou un passeig triomfant, set en blanc, circumstància difícil de veure quan es juga un partit de tennis sobre superfície vegetal.
El rival del campió de Roland Garros en segona ronda serà el luxemburguès Gilles Muller, que es desféu de l'espanyol Félix Mantilla per 5-4 i abandonament. Muller, esquerrà com l'illenc, de 21 anys i el 69 del món, ha de ser a priori un rival més fàcil que el d'ahir.
El joc de Nadal ahir no semblà el d'un inexpert sobre herba. No va cedir cap dels seus serveis i per moments demostrà que treient també pot sumar molts punts. No guanyà massa punts amb la voleja però va fer ús del seu revés a dues mans i fins i tot de «globus» poc habituals en aquesta superfície. Una varietat de cops que acabà per treure de polleguera un rival especialista en gespa.
Sortir airós en el primer enfrontament en un Grand Slam suposa la millor injecció de moral per qualsevol tennista. Si això es fa amb 19 anys just complits i completant la feina en només 1 hora i 31 minuts, accelerant en cada màniga, i en la pista central, ha de ser suficient per començar a somniar. La primera en 40 minuts, la segona en 25 i la tercera en només 25, davant un Spadea entregat i reconeixent la superioritat del jugador manacorí.
El millor per a Nadal és que jugà còmode, sense que el rival li compliqués l'existència, i amb un servei, l'arma que més pot i deu millorar, que li funcionà aconseguint set punts directes i alguns serveis per damunt dels 205 quilòmetres per hora. La seva regularitat des del fons de la pista quedà clara en cometre només vuit errades no forçades, mentre que el nord-americà en va fer 31. La seva dreta precisa, angulada i cercant les línies, tingué un efecte endimoniat que fou un ganivet que matxacà l'esquena d'Spadea, que hagué de ser atès en dues ocasions pel massatgista. El passeig final, guanyant els darrers vuit jocs, fou tota una exhibició del número dos del món.
L'aficionat anglès ja coneix des d'ahir una nova forma de guanyar partits a Wimbledon perquè, en definitiva, Nadal ha ensenyat al món una manera diferent de jugar a tennis. I vist el seu primer partit, no seria tan utòpic veure el manacorí guanyar un dia el títol del seu torneig favorit. En té tantes ganes, tanta qualitat i, malgrat que alguns no li ho reconeixin, la dosi necessària de genialitat que fa falta per marcar una època en el tennis.
Pot ser que enguany no guanyi Wimbledon, però la pista on ahir Nadal va enlluernar, veurà un manacorí alçant els braços en el partit final. Temps al temps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.