Repte en verd

Ja queden enrere aquelles famoses paraules d'Arantxa Sánchez Vicario: «L'herba, per als conills». Els joves d'ara no tenen por dels reptes, no se n'excusen, volen aprendre i demostrar al món que no hi ha cap objectiu impossible. Nadal serà l'espanyol més seguit, i més jutjat. Però atenció amb Feliciano López, que és l'«amagat» i qui té més opcions reals d'arribar enfora. Guanyarà Federer el seu primer gran torneig d'enguany? Al país de les apostes el suís mo compta, simplement perquè ningú no es juga una lliura per guanyar-hi just un parell de penics.

I en dones, la gran favorita és la russa Maria Sharapova que, per cert, debuta davant una tennista de Cala Millor, Núria Llagostera, que es troba en el seu millor moment de forma des que és professional, i que ara com ara és la millor espanyola. I no té por dels crits més famosos i desitjats de l'univers tennístic.

Nadal debutarà davant el nord-americà Vincent Spadea com a quart favorit. L'organització de l'All England Lawn Tennis, l'únic de l'ATP que determina per decisió pròpia qui són els caps de sèrie, troba que el campió d'enguany a París es mereix aquest judici previ. Nadal, per lògica, hauria de caure en les primeres rondes. Però s'ha convertit en la nova sensació mundial perquè ha demostrat que, per ser campió, no basta saber copejar la pilota, connectar volees amb garanties ni tenir un servei decisiu. Amb Nadal fa la impressió que tot és possible. Demà comença el repte.

Roger Federer és la referència a Londres. El suís és el número 1 mundial en les dues classificacions, la Llista d'Entrades i Cursa de Campions, l'actual campió del torneig, un especialista en pistes d'herba i un jugador que només ha perdut tres partits aquesta temporada. Però, de manera paradoxal, no ha guanyat cap gran competició enguany. El suís arriba a Wimbledon «ferit» per la seva eliminació en les semifinals d'Austràlia i de París i amb una ratxa impressionant de 29 victòries consecutives sobre herba, la darrera de les quals li serví per endur-se el Torneig de Halle. Si conquerís el títol de Wimbledon, el proper 3 de juliol, en sumaria tres de consecutius, una fita que només aconseguí Bjorn Bjorg l'any 1980, el mateix any que també guanyà Roland Garros. Nadal pot igualar aquesta marca enguany.

L'aposta espanyola «real» és Feliciano López. Absent Carles Moyà per lesió, el toledà, el millor de l'«Armada» en l'edició de l'any passat, en la qual arribà a vuitens, és el representant amb més condicions per jugar damunt herba. Ion Tiriac n'afirmà que era un campió potencial de Wimbledon. I és que Feliciano, amb el seu joc de servei i de volea, és una rara avis dins una «Armada» terrestre. Fins ara, dues participacions i sengles vuitens de final són el seu sostre. També s'ha de pensar en Tommy Robredo i en David Ferrer, que no ho passen tan malament com altres quan la pilota llisca en superfície vegetal. De tant en tant l'herba els agrada.

I Juan Carlos Ferrero? L'exnúmero 1 mundial és una incògnita, capaç de caure en primera ronda o d'arribar sense problemes a la segona setmana de competició. Superar el tall és la clau.

Núria Llagostera debuta davant la russa Maria Sharapova, primera cap de sèrie, que mirarà de defensar el títol aconseguit l'any passat amb només 17 anys. La mallorquina jugarà el partit amb més expectació de la seva carrera. I és que Sharapova és la «reina» del tennis, encara que no sigui la millor. Qui crida la darrera, crida millor.