Pep VergerPalma09/06/05 0:00
TW
0

Vicenç Grande és diferent. M'agrada saber que el president del Reial Mallorca pensa, i jo hi estic d'acord, que està quasi obligat -no per la llei, sinó per la conciència- a retornar a la societat una part dels beneficis que li ha generat. Grande és un promotor immobiliari amb sensibilitat. Pot semblar una incongruència, però els hi puc assegurar que hi ha promotors, i Grande n'és un d'ells, que és preocupen per alguna cosa més que pel preu del metre quadrat. Vicenç Grande és l'únic gran mecenes esportiu d'aquesta Comunitat. El seu primer gran patrocini fou el del Bàsquet Inca, ara i no sé si ja per sempre anomenat Drac Inca, malgrat que ha col·laborat també amb un bon grapat de clubs de bàsquet. I quan més ho necessitava es presentà a la Federació de Ciclisme de les Illes Balears i entregà un xec al nou president, que just acabava d'arribar, sense demanar res a canvi. Ha col·laborat també amb Miquel Alzamora, i amb equips de voleibol, i amb...

Però no sols li interessa l'esport, sinó que anualment es gasta una fortuna -per ell, supòs que és quasi no res- en la Fundació Cabana, que a més de comptar amb els portals d'internet «Joescric.com» i «Yoescribo.com» i patrocinar uns premis literaris, organitza conferències i diferents activitats culturals.

I des de ja fa algun temps cuida amb esment les seves adquisicions per a la pinacoteca que atresora. Ha fet algunes compres sonades en alguna subhasta de Sotheby's a Londres, malgrat que mai no ho ha fet públic.

És un nou ric, però sense els tòpics i típics defectes dels que han aconseguit enriquir-se en poc temps. No és presumptuós, ni especialment presumit, ni li agrada mostrar el seu poder econòmic. Això sí, els cotxes li agraden una barbaritat i, tot i que és extremadament prudent al volant, llueix el darrer esportiu de Mercedes.

És un home extremadament feiner i té una especial repulsa pels dinars de feina, que rebutja sempre que pot. A migdia, tot i viure a Santa Maria, acostuma a desplaçar-se fins a ca seva per dinar amb la seva esposa Marilena, que ahir estrenà la seva nova condició de consellera i presidenta -dona del president-. És una família senzilla, que transpira normalitat. Grande sempre ha reservat un temps per col·laborar amb els deures dels més petits de la família, o jugar, córrer o divertir-se. Sap conviure amb l'afició, sentir-se un més, cridar, fermar-se la bufanda al cap, animar... Ara bé, coneix també les rigoroses i estranyes normes de la llotja presidencial. Sap com ha de comportar-se en cada moment, i no sempre és fàcil. Políticament, mai no s'ha alineat públicament, però sempre ha tingut una més que cordial relació amb el poder, independentment de qui l'ocupi. Grande sempre se n'ha sortit. Esperem que ho torni a fer.