El Mallorca cau eliminat amb dignitat

Fou víctima d'un arbitratge infame i només pogué empatar davant un Barça molt especulador

TW
0
MALLORCA 1
BARCELONA 1

MALLORCA: Gerardo (2), Cendros (2), Noceras (2), Crespí (2), Moreno (2), Alomar (2), César (2), Ernesto (2), Chus (3), Olles (3), Emilio (1).
Guasp (1) per Noceras, Oliver (1) per Oller i Rojals (1) per César.
BARCELONA: Miguel (1), Alonso (1), José (1), Giri (1), Casado (1), Marc Valiente (2), Paco Montañés (1), Sastre (2), Sito (1), Julio (2) i Víctor (2).
Ramón (1) per Víctor, Pedro (1) per Sito, Frank (1) per Julio i Pol (1) per Casado.
ÀRBITRE: Ferrández Sánchez (col·legi valencià) (0), lamentable. Amonestà Julio i Paco Montañés per part del Barcelona i Crespí i Oller per part del Mallorca. Expulsà el vermellenc Ernesto amb vermella directa en el minut 65 i el tècnic local Paco Navarrete en el minut 77.
GOLS:
1-0: minut 34, Oller.
1-1: minut 77, Sastre.
INCIDÈNCIES: Uns 2.000 espectadors presenciaren el matx a l'estadi Lluís Sitjar. El president Mateu Alemany i el tècnic del primer equip, Héctor Cúper, ocuparen el seu lloc a la llotja, així com alguns membres del consell d'administració. Durant el descans el públic entonà càntics d'«Alemany queda't».El futbol no va ser just ahir amb l'equip juvenil del Reial Mallorca, que va caure amb dignitat i orgull en els quarts de final de la Copa del Rei, després d'empatar a un gol amb el Barcelona, en un partit que estigué marcat per la infame actuació del col·legiat valencià Ferrández Sánchez.

El conjunt que entrena Paco Navarrete es va veure obligat a remuntar un 1-0 en contra del partit d'anada disputat al Mini Estadi i per aquest motiu sortí molt motivat al terreny de joc. Només tardà un minut a donar el primer ensurt al conjunt blaugrana amb una rematada d'Emilio Nsue, la perla mallorquinista, que ahir no tengué el seu dia i desaprofità clamoroses ocasions per marcar.

El Mallorca en tot moment perdé el respecte al Barcelona, flamant campió de la Copa de Campions, i es mostrà netament superior als blaugrana. Minuts abans que Rafel Nadal es proclamés campió de Roland Garrós, Oller igualà l'eliminatòria amb una rematada de cap en el minut 34 del primer temps.

Va ser llavors quan el col·legiat volgué començar a atribuir-se un protagonisme que no li corresponia, i així amonestà Oller per celebrar el gol alçant-se la camiseta. Va ser tan sols el preludi del recital de despropòsits que oferiria a la represa.

S'arribà al descans amb el marcador d'1-0 i un domini vermellenc que es perllongà durant els primers compassos del segon temps, amb clares ocasions com una rematada a porta buida d'Emilio Nsue, que desvià a córner sobre la mateixa línia de gol un defensa blaugrana. Emperò el col·legiat, fent gala d'un criteri de 'tolerància zero' que només aplicà al Mallorca, expulsà de forma molt rigosora Ernesto en el minut 67 per una acció en el centre del camp, deixant en inferioritat els balears i donant ales a un Barça que empatà immerescudament deu minuts després.