Pere BatllePalma28/05/05 0:00
TW
0

Tres anys després la història es repeteix. Igual que a la temporada 2001/02, i després d'haver tengut peu i mig en la Segona Divisió, el Reial Mallorca afronta la darrera jornada del present campionat de Lliga amb un partit a vida o mort en la lluita per la permanència, però dependent d'ell mateix per salvar-se. El paral·lelisme entre ambdues campanyes és evident i present en tot el mallorquinisme, que confia que enguany es repeteixi el desenllaç final de llavors: la salvació.

La temporada 2001/02 el Mallorca també es trobava en llocs de descens a falta de dues jornades i el panorama era molt negre. El cap de setmana anterior havia perdut amb el Betis (1-3) -rival del Mallorca diumenge- i la derrota costà el càrrec al seu tècnic Sergio Kresic. El mallorquí Tomeu Llompart tornà a ser la solució d'emergència. Amb 39 punts, el conjunt vermellenc es disputava la salvació amb el Las Palmas (39 punts i el golaveratge a favor), Saragossa (36) i Tenerife (35).

En la penúltima jornada, el Mallorca es jugava les seves darreres opcions de permanència al Bernabéu davant un Reial Madrid que lluitava pel títol amb el València, mentre que el seu equip referència per a la salvació, el Las Palmas, igual que el Llevant enguany, també disputava un derbi autonòmic davant la seva afició amb un Tenerife que se jugava les darreres opcions per evitar el descens. L'equip mallorquinista empatà a zero gols amb el Madrid, mentre que l'esquadra canària caigué davant el Tenerife per 0-1. Aquests resultats permeteren al Mallorca abanbonar els llocs de descens i afrontar la darrera jornada davant el Valladolid dependent de si mateix: una victòria el salvava del descens, mentre que un empat o una derrota l'obligava a mirar de coa d'ull les actuacions del Las Palmas a Anoeta davant la Reial Societat i del Tenerife a l'Heliodoro Rodríguez davant el Bilbao.

Emperò el Valladolid llavors, a diferència del Betis d'aquest diumenge, visità Son Moix amb els deures fets, ja que no es jugava res, mentre que el conjunt de Llorenç Serra Ferrer lluitarà per classificar-se per a la Lliga de Campions.

Aquell 5 d'abril del 2002, l'estadi mallorquinista presentava un ambient de gala com el que s'espera diumenge, amb unes graderies plenes de gom a gom i amb una afició disposada a entregar-se fins al final amb els seus. L'equip castellà donà un gran ensurt en anar-se'n al descans amb un marcador favorable de 0-1, però el Mallorca, veient-se a Segona, reaccionà a la represa, guanyà el partit i s'assegurà la seva presència en Primera un any més.