La irresistible ascensió del manacorí

Tot quedà demostrat diumenge en el Foro Itàlic, quan només la seva fe va fer possible que guanyàs contra l'argentí Guillermo Coria en una èpica final, la més llarga en la història del torneig. Un triomf que l'ha situat a només deu punts del suís Roger Federer a la Cursa de Campions i cinquè a la Llista d'Entrades.

El jugador de Manacor acabà la temporada passada en el lloc 46, massa bé després de patir una fractura per estrès en el turmell el 15 d'abril, durant el torneig d'Estoril, que l'obligà a perdre's tres mesos de temporada, arruïnant el seu debut a Roland Garros i la seva participació a Wimbledon, on l'any anterior havia deixat formidables sensacions.

Així i tot, Nadal aconseguí a Sopot el primer títol de la seva carrera. Era l'inici de la seva remontada, que rematà de forma brillantíssima a Sevilla a la final de la Copa Davis contra Estats Units, on es convertí en el més jove guanyador de la història de l'Ensaladera.

La temporada 2005 és vital per les seves aspiracions, centrades en principi en acabar entre els 25 millors.

Però els seus desitjos s'han anat aconseguint amb suficiència: quarts de final a Doha, quarta ronda a l'Obert d'Austràlia, quarts a Buenos Aires, i després la seva gran explosió a la gira sud-americana: dos títols consecutius a Costa do Sauipe (Brasil) i Acapulco (Mèxic) que li proporcionaren la confiança necessària per superar els seus objectius inicials.

La seva irrupció en els Màsters Sèries començà a calibrar-se a Key Biscaine, on va estar a només dos punts de guanyar el torneig davant Roger Federer. Era la premonició del gran rendiment que havia de proporcionar en aquests exquisits tornejos, dels quals ha disputat ja tres finals consecutives, amb triomf a Montecarlo, i a Roma, als que s'afegeix la victòria pel seu palmarès a Barcelona.

Aquest seguit de bons resultats ha provocat que el seu historial hagi engreixat de forma notable. Avui, llueix la vitola de màxim aspirant al títol a Roland Garros, ja que acumula 17 victòries consecutives, 31 triomfs a terra batuda, per només dues derrotes, l'encaixada a Buenos Aires davant l'argentí Gaston Gaudio i a València contra el rus Igor Andreev.

El Grand Slam Vermell sembla al seu abast. El darrer a aconseguir aquest oficiós títol fou l'austríac Thomas Muster, que en els anys 1995 i 1996 es convertí en el darrer jugador capaç de guanyar de forma consecutiva els tornejos de Montecarlo, Barcelona i Roma. L'any 1995, el genial Muster també aconseguí fer-se seu Roland Garros, i completà el Grand Slam de terra, un objectiu a l'abast ara pel jugador manacorí, que complirà 19 anys el pròxim mes.

Guanyar a Roland Garros no serà fàcil. Nadal ho sap i no oblida que la feina i la humilitat són també dues de les virtuts que han d'adornar qualsevol bon tennista.