Rei de Roma

Nadal, que disputava la sisena final de l'any després d'haver conquerit els torneigs de Costa Do Saipe, Acapulco, Montecarlo i Barcelona i d'haver caigut a Miami, incrementà la seva ratxa impressionant de 17 victòries consecutives i deixà una marca sobre terra batuda de 31 triomfs i només 2 derrotes.

I ho aconseguí en un partit de tennis increïble, emocionant i impressionant. Tant, que amb 5 hores i 14 minuts de durada baté el rècord del torneig italià, que era de 4 hores i 53 minuts en el matx entre Gerulaitis i Vilas de l'any 1979.

Es tracta de dades que evidencien com fou d'increïble i de disputat un enfrontament que es podria haver decidit a favor d'un jugador i de l'altre. Així, en algun moment semblava que seria per a Coria, sobretot quan s'avançà 3-0 en el cinquè i definitiu set.

D'entrada, tot semblava a favor de l'argentí, ja que havia trencat el servei de l'illenc en el cinquè joc. Però a partir del sisè aparegué el gran Rafel Nadal. Els seus cops profunds i ajustats a les línies castigaren sense pietat el sud-americà, que cedí cinc jocs consecutius.

La segona mànega també començà igualada (3-3), però Coria, gràcies a l'encert en les deixades, s'imposà aprofitant un break. La clau del tercer set tornà a ser la potència de Nadal, que escombrà Coria amb un 4-0 gairebé definitiu en els quatre primers jocs que no serviren, tanmateix, per sentenciar una màniega en la qual Coria demostrà que no es dóna mai per vençut.

L'argentí pareixia desmoralitzat abans de començar la quarta mànega, però un trencament de servei en el primer joc li donà esperances i, de fet, s'imposà en aquest set gràcies a un nou break en el cinquè joc.

El cinquè i definitiu set ja es jugà amb llum artificial. Ningú no podia aventurar cap pronòstic en aquests moments de la final i amb els dos jugadors molt castigats en l'aspecte físic. Coria semblava menys cansat i aconseguí un avantatge de 3-0 que tothom donava per definitiu. Però llavors aparegué la raça especial d'un tennista cridat a fer història i que igualà, ja amb el suport incondicional del públic italià, aquesta mànega.

En el dotzè joc, amb 6-5 al seu favor i amb servei de Coria, Nadal desaprofità la primera pilota de partit, de manera que era necessari el tie-break per decidir el guanyador final. El manacorí començà aquesta fase com un huracà i aconseguí un 5-1 que, mirant com havia anat el matx, no era definitiu perquè l'argentí salvà tres bolles de partit més, la segona amb una doble falta del mallorquí. S'arribà, així, a l'empat a 6 en el tie-break. Dos punts separaven ambdós jugadors del triomf final. Però Nadal es mostrà més encertat i s'endugué el títol. Era el final d'un partit excel·lent que serà recordat per tots els aficionats que tingueren l'oportunitat de presenciar-lo.