Vicenç Grande, vicepresident i màxim accionista del Reial
Mallorca, passà un diumenge de molts nervis. Arribà tard de
Pamplona i dedicà la jornada dominical a la família. Ahir, emperò,
no era un diumenge habitual, ja que Vicenç Grande tenia especial
interès en presenciar el partit entre l'Albacete i el Llevant.
Conscient que el Reial Mallorca es jugava al Carlos Belmonte bona
part de les seves opcions de permanència, Grande comprà el partit
hores abans del seu inici. Segons ell, perquè «no fos cosa
que...».
Grande, tot i l'escrupulós respecte amb el qual guarda la seva
intimitat, no posà cap entrebanc perquè Diari de Balears pogués
viure el trascendental partit amb ell.
Grande sembla tranquil, però ens assegura que «els nervis van
per dins». Dos canets prenen el sol a la terrassa i els seus dos
fills petits s'amaguen entre els matorrals del jardí. S'atraca
l'hora del partit i la seva esposa es disposa també a contemplar
noranta minuts de futbol amb l'esperança d'aconseguir un triomf per
a l'esperança.
Els primers minuts són de gran intensitat, o almanco m'ho
semblen a la residència de Vicenç Grande, a Santa Maria. No és la
final de la Lliga de Campions, sinó el duel entre l'Albacete i el
Llevant. Els valencians fallen una clara oportunitat i el màxim
accionista pateix en silenci. L'Albacete tampoc encerta i Grande no
ho entén. Em recorda la gratificant experiència que va viure
dissabte amb les penyes a Pamplona i confia en poder agrair a
l'afició navarresa el tracte rebut la temporada pròxima.
Parlar i mirar el futbol no és gens fàcil i, evidentment, quan
li deman pel futur més immediat del club em parla de la clara
oportunitat que ha tornat a fallar l'Albacete.
El cronòmetre vola cap al descans i Francisco inaugura el
marcador. Grande ho celebra i el fotògraf aprofita la imatge per
disparar la màquina. «Mai no he perdut l'esperança. Som optimista»,
em diu.
Arriba el descans i aprofitam el temps per sortir al jardí, on
el vicepresident és sotmès a la tirania del fotògraf. Ara aquí, ara
allà. Tornam a entrar a la petita sala, ben a prop de la cuina, on
hi ha el televisor des del qual la família Grande veu el
partit.
El patiment s'acaba aviat a la segona part. L'Albacete fa dos
gols, el Llevant es queda amb inferioritat numèrica i ni quan marca
el conjunt valencià apareix una ombra de dubte al rostre de Vicenç
Grande. El Mallorca s'atraca a la permanència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.