Víctor rep la felicitació de Farinós i Tuni després d'haver marcat el primer gol.

TW
0

Pep Verger
El Reial Mallorca s'enganxa a la vida. El conjunt d'Héctor Cúper, sense fer un gran partit, aprofità la fragilitat del Numància, un equip extremadament limitat, per guanyar a Sòria (1-2) i mantenir un fil d'esperança. La permanència és complicada, molt difícil, quasi una quimera, però el Reial Mallorca, com a mínim, aprofitarà les seves opcions de continuar a la màxima categoria del futbol espanyol fins al darrer alè. Ahir, després d'una ridícula primera part, el Mallorca reaccionà a la represa amb Campano com a millor home i aconseguí tres punts vitals per continuar aferrats a les opcions matemàtiques de permanència.

El conjunt vermellenc té encara set punts de desavantatge sobre el Llevant, que ahir fou derrotat pel Getafe (1-0) i que s'ha convertit ara en la referència de Primera. El Racing de Santander, en canvi, obtingué un triomf inesperat al camp del Deportivo (1-4) i sumà tres punts cabdals per prosseguir a Primera.

El matx fou un desastre i just el resultat -que no és poc- pot dissimular el catàleg de mancances mostrat. Els primers quaranta-cinc minuts foren una infàmia, un insult a la intel·ligència i al mallorquinisme. Els homes de Cúper deambularen sobre el terreny de joc sense il·lusió, sense actitud.

El conjunt d'Héctor Cúper semblava instal·lat ja dins la mediocritat de la categoria de plata del futbol espanyol i durant el primer temps no creà ni una sola oportunitat de gol.

El Mallorca, millor tècnicament i amb més qualitat individual que el seu rival, fou superat a la primera meitat pel conjunt sorià. Un xut de Juan Carlos Moreno, una falta botada pel davanter català, una rematada de cap de Pignol i un cop de cap de Miguel foren les oportunitats més clares dels homes de Máximo Hernández.

El Mallorca jugava sense ordre ni concreció i encadenava errades i imprecisions. El centre del camp vermellenc no existia i De los Santos -inèdit- i Farinós quasi no entraren en joc. En atac, Luis García i Víctor quedaren en blanc, ja que no els va arribar ni una sola pilota en condicions durant els primers quaranta-cinc minuts.

Cúper cercà solucions en el descans i introduí Pereyra en substitució de De los Santos cercant pressió, nervi. Campano, el millor futbolista sobre el terreny de joc, era l'únic home desequilibrant. Així, en complir-se el minut 54, una gran centrada de Campano des de la banda dreta fou rematada a plaer per un oportunista Víctor.

El Mallorca, amb avantatge en el marcador, es tranquil·litzà i desplegà el seu millor futbol. Campano, una vegada més, superà el seu marcador i la seva centrada fou aprofitada per Iuliano que, completament sol, encertà a enviar la pilota al fons de la xarxa local.

El Numància era mort, havia desaparegut i el Mallorca gaudí d'oportunitats per matar definitivament el partit.

Merino, de fort xut, superà Moyà, que poc abans havia tret una clara pilota de gol a Juanlu, i el Numància reviscolà.

El conjunt local posà setge a la porteria mallorquinista, disposà d'alguna ocasió per empatar, però el marcador ja no es va moure. L'onze de Cúper s'aferra així a la vida, a les opcions de permanència. Diumenge, el Mallorca rep l'Espanyol amb l'obligació de sumar els tres punts per mantenir-se viu.