Sánchez: «Vull una medalla olímpica»

-Sabeu que heu passat a la història...
-Mai, en aquest esport, ningú no havia aconseguit una medalla per a Espanya en uns Europeus. Jo ho he fet, però estic segur que n'hi haurà més en el futur.

-De qui us recordau en aquests moments?
-Evidentment de tota la gent que m'ha donat suport des que vaig començar professionalment en la lluita. El primer esglaó l'ocupa la meva família, perquè sense ella hauria estat impossible en molts moments continuar lluitant.

-Com es du ser a l'elit d'un esport minoritari?
-A vegades és una mica frustrant. Sovint les ajudes econòmiques no arriben i el ressò de les nostres actuacions en els mitjans de comunicació és escàs.

-Després d'aquesta medalla als Europeus i de la vostra participació en els passats Jocs Olímpics d'Atenes, què us queda per fer?
-Esper que molt. Ara només pens en els Jocs del Mediterrani, on puc repetir o millorar la meva actuació de Bulgària. I més lluny, és clar, els Jocs Olímpics de Pequín 08. Si em classificàs, perfecte, i si aconseguesc una medalla... ja em puc morir!!!

-Arribaríeu a Pequín amb 28 anys, la millor edat per a un lluitador.
-Això diuen els tècnics, però la lluita és un esport en què l'aspecte mental és tan o més important que el físic. Hi ha lluitadors de 35 anys que han estat campions del món. L'edat no és tan clau, ho és l'estat puntual en què arribes els dies abans a la competició.

-Teniu dedicació exclusiva a la lluita des dels setze anys. Us resulta dur mantenir la disciplina d'entrenaments, dieta...?
-No, gens, perquè som un apassionat d'aquest esport. Vaig començar als quatre anys i mai no he tingut dubtes sobre això. Potser a vegades he estat a punt de tirar la tovallola per la manca de suport. El paper dels meus pares ha estat fonamental per continuar competint quan els resultats no arribaven o estava lesionat.

-Com és una setmana d'entrenament per a Moisés Sánchez?
-Hi ha hagi o no competició a la vista, els entrenaments gairebé no varien: de dues a tres sessions diàries de dilluns a dissabte, sempre a l'horabaixa, i només descans els diumenges.

-Mantenir el pes és fonamental en la vostra modalitat... us resulta fàcil?
-És una de les claus. Estic en la categoria de 66 quilograms, és a dir, que lluit amb rivals d'entre 60 i 66 kg. Si en el pesatge oficial en començar una competició em pas d'un gram, estic fotut, a la vegada que s'ha de tractar arribar-hi com més al límit millor. És delicat perquè som un apassionat del menjar!! Aquesta setmana no m'he entrenat i he engreixat més de quatre quilos.

-Sorprèn que la vostra preparació sempre s'hagi desenvolupat gairebé exclusivament a l'Illa.
-Quan vaig fer cinquè en el Campionat del Món de l'any 2001 em donaren una beca ADO i m'oferiren entrenar-me a la Península, però ho vaig rebutjar perquè enlloc estaré millor que aquí. El poliesportiu Prínceps d'Espanya, on entrén, té les millors instal·lacions de lluita de tot l'Estat. A més, aquí tenc a prop Eusebio Capel, el meu entrenador, seleccionador i amic.

-Què heu de millorar?
-Sempre he tractat de superar-me i mai no m'he conformat amb les meves qualitats. Potser el fet d'intentar ser més ofensiu en els combats i no deixar de perdre en cap moment la concentració durant la competició.

-Tan fonamental és l'aspecte mental?
-Encara que no ho sembli, el cap és el que et fa perdre o guanyar els combats. Un bon lluitador es fa amb tècnica, força i experiència, però un campió només amb una superioritat psicològica respecte dels rivals.

-El secret de la vostra progressió?
-Feina, ganes, il·lusió i confiança en les meves qualitats. Fa anys em preocupava massa pel rival, pels seus punts febles i la seva tàctica... perdia molt. Vaig començar a guanyar els combats importants quan vaig decidir lluitar com jo volia, a la meva manera, sempre igual i independentment del rival.

-I l'entrenador?
-Eusebio Capel és l'autèntic artífex de la progressió de la lluita espanyola a nivell internacional. Des que es va fer càrrec de la selecció, els resultats han arribat. Els lluitadors mallorquins tenim molta sort de tenir-lo a prop, entrenant amb nosaltres i ajudant-nos sempre.