Ahir a Son Moix visquérem un partit d'encefalograma pla. El Mallorca empatà amb el València a zero gols; sumà un punt que li serveix per aferrar-se a les minses possibilitats matemàtiques que li queden de mantenir-se a Primera Divisió. El resultat s'ha de considerar just, ja que cap de les dues esquadres en litigi no va fer mèrits per guanyar el partit i, és clar, no podien perdre tots dos.
El cert és que, filant prim, es podria destacar per part mallorquinista una lleugera millora en el joc de conjunt, i un plantejament tàctic una mica més ambiciós pel que fa al joc ofensiu. De la seva banda, el València semblava jugar alentit, les seves figures s'amagaren i només la poca eficiència de la davantera mallorquinista els va estalviar encaixar algun gol. Si el jove debutant algaidí Víctor va estar lluitador a la primera meitat i desaparegut a la segona, Luis García va estar desafortunat durant tot l'enfrontament.
De totes maneres, la nota dominant del matx entre Mallorca i València va ser l'apatia. Apatia entre els futbolistes del Mallorca, que no aconsegueixen sortir al camp convençuts que poden derrotar el rival; apatia en un València que ahir no semblà ser un conjunt amb aspiracions a jugar a Europa la pròxima temporada. Apatia a les banquetes. Apatia a la graderia, que només aplaudí el debut de Víctor i la victòria de Rafel Nadal al Màsters Sèries de Mònaco.
Héctor Cúper plantejà el partit amb quatre defensors, tres migcampistes, un mitja punta i dos homes davant, els esmentats Víctor i Luis García. De la seva banda, Antonio López va plantejar el seu habitual 4-2-3-1.
La primera meitat començà amb domini mallorquinista. El cert és que cap dels dos equips no gaudí de cap ocasió clara de gol, per bé que es poden destacar algunes aproximacions dels vermellencs i algunes jugades a pilota aturada dels valencianistes. En el minut 15 Campano tragué una falta directa que sortí fora per poc. En el minut 18 arribava la rèplica valenciana: Fabio Aurelio tragué una falta i Ayala rematà un pèl alt. En el minut 20 Iuliano rematà de cap un córner botat per Luis García i la pilota sortí fora per poc. Al minut 36, Fabio Aurelio rematà de cap una falta i Moyà aturà. La primera meitat no donà per a més.
La represa va ser absolutament tediosa, avorrida, ensopida i soporífera. Només algunes jugades aïllades semblaven poder rompre el guió predeterminat d'empat. En el minut 54 Di Vaio i en el minut 55 Angulo provaren sengles llançaments des de fora de l'àrea, que sortiren lleugerament desviats. Tot seguit el futbol desaparegué de Son Moix i els dos conjunts oferiren als vertaders herois del matx d'ahir, els espectadors, un espectacle insultant de futbol-fems que conviadava a no tornar a l'estadi en un parell de jornades. Només un ensurt de Xisco en el minut 82, que acabà rematant desviat, i un xut de Luis García en el minut 88 que també acabà desviat romperen la desídia que s'havia instal·lat a l'estadi.
En definitiva, el punt sumat, afegit a la derrota del Racing de Santander, fa albergar alguna esperança al mallorquinisme o simplement allarga una mica més l'agonia d'un Mallorca gairebé sentenciat. Diumenge que ve ho veurem.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.