Vol directe cap a Segona

Pep Verger
Lenta mort. El Mallorca agonitza a l'espera que l'estadística certifiqui la defunció. Ahir, una guarda d'arreplegats en calçons curts oferí un penós espectacle i fou derrotat (0-2) per un Saragossa mediocre. Poc més de deu mil aficionats acudiren a Son Moix, però ja en el descans començà l'èxode d'incondicionals mallorquinistes. A la conclusió del partit, l'estadi oferia una imatge patètica, quasi buit. Abans, es pogueren sentir a la graderia crits contra el president Alemany, el tècnic Héctor Cúper i els futbolistes. El Mallorca queda ara, després del triomf de l'Osasuna davant el Racing, a deu punts de la permanència. Just un miracle, i dels grossos, pot fer possible la salvació.

L'equip, una vegada més, mostrà un ample i divers catàleg de mancances, de desencerts, i ni l'actitud -el mínim exigible- no fou tolerable.

De sortida, Héctor Cúper resolgué les baixes per sanció de Ballesteros i Iuliano recuperant una defensa de quatre homes, situant De Los Santos com a parella d'Ivan Ramis. En el centre del camp, Farinós i Pereyra reberen la batuta per dirigir l'equip, escortats per Jorge López i Tuni a les bandes. I en atac, Correa fou ahir l'escollit per acompanyar Luis García. Víctor Muñoz, per la seva part, sorprengué tothom en deixar el golejador David Villa a la banqueta i alinear Galletti com a home més avançat.

Els primers minuts del Mallorca albergaren una mínima esperança. El conjunt de Cúper, per moments, semblava ben col·locat i mostrava una bona pressió. Així i tot, la primera oportunitat clara fou per als aragonesos, però el cop de cap de Galletti, ben a prop de Moyà, no tingué prou força per entrar. Un cop de cap de Jorge López, que Generelo desvià, acabà amb la pilota al travesser i, poc després, una gran jugada de Tuni foren les més clares aproximacions del Mallorca.

Ràpidament, quedà palès que el bon joc dels homes de Cúper eren just un grapat de jugades aïllades. El Saragossa, arribada la primera mitja hora de joc, estava ja millor posicionat que no el rival. El Mallorca, tot i comptar amb Pereyra i Farinós com a pivots, emprava el recurs de la pilotada llarga com a gran arma ofensiva. El conjunt de Víctor disposava del bon criteri de Movilla, que absolutament sol movia la pilota com volia.

Ni les mamballetes que sonaven per megafonia animaren els aficionats, i encara manco els futbolistes d'un pèssim Mallorca. Els primers xiulets es deixaren sentir poc després de travessar la primera mitja hora de joc, després que Zapater fallàs una clara oportunitat.

El conjunt aragonès era ja l'amo del partit, movia la pilota i els mallorquinistes es limitaven a mirar. No hi havia pressió, ni actitud, ni res de res. Era un desastre.

Cúper cercà solucions en el descans i donà entrada a Okubo en substitució d'un inèdit i apàtic Correa. El japonès ho intentà, però Savio, després d'una gran badada de De los Santos, superà Moyà i avançà el Saragossa. Encara més aficionats abandonaren el camp. Campano substituí David Cortés, però res no canvià. I Villa, a cinc minuts del final, va fer el segon gol del Saragossa. Més crits, més protestes. El Mallorca ja és de Segona. Només falta el certificat de defunció.