TW
0

Fernando Alonso, de l'equip Renault, aconseguí la segona victòria en el campionat del món de Fórmula 1 en guanyar en el Gran Premi de Malàisia i ara encapçala la classificació del campionat de pilots. En un circuit que tenia assenyalat en la seva agenda com a propici per assolir el triomf, Alonso no donà la menor oportunitat als seus rivals i durant el matí ja mostrà la seva superioritat en confirmar-se el primer lloc en la formació de sortida i que li serví per dominar la cursa de cap a cap.

Es temia que l'italià Jarno Trulli i l'alemany Ralf Schumacher sortissin a la segona sessió de classificació amb poca benzina per ocupar la primera fila en la sortida i encapçalar la prova en les primeres voltes. Emperò no fou així, ja que l'únic dubte que es podia tenir era si el motor del cotxe d'Alonso aguantaria fins al final, cosa que no devia preocupar massa l'espanyol, perquè des del primer minut imposà el seu propi ritme trepidant que el separava de Trulli.

En l'onzena volta de les 56 de què constava la prova, l'equip l'avisà per ràdio que l'asturià s'agafàs les coses amb calma, ja que duia una diferència de sis segons i mig d'avantatge sobre Trulli, qui a la vegada controlava amb facilitat l'altre Renault pilotat per l'italià Giancarlo Fisichella.

Alonso i Trulli s'aturaren en la 21a volta per fer benzina per primera vegada, i això féu que Alonso perdés el lideratge momentàniament en favor de Fisichella i del finlandès Kimi Raikkonen més tard. Per darrere, avançava l'australià Mark Webber, de Williams-BMW, que intentava avançar Fisichella, però l'italià tenia els pneumàtics molt deteriorats i frenà in extremis, fet que provocà un accident i ambdós hagueren d'abandonar.

Alonso només aixecà el peu de l'accelerador en les darreres voltes, quan tenia un avantatge de setze segons sobre Trulli i els mecànics de Renault li escrigueren a la pissarra el cartell de «tranquil». Alonso, després de les darreres voltes, que es feien interminables davant la possibilitat que sorgís algun inconvenient, travessà la línia de meta amb els dits índexs assenyalant al cel com va fer fa dos anys a Hongria.

Darrere l'espanyol entraren el seu excompany de Renault Jarno Trulli i Nick Heidfeld, que quedà tercer. Alonso sortí exultant del cotxe amb els braços alçats i abraçà el director Flavio Biatore, emperò caigué en rodó, ja que tingué una baixada de tensió. Arribà deshidratat a la meta perquè s'havia romput el dispositiu d'aigua del seu cotxe. La cerimònia d'entrega de premis s'hagué de retardar 4 minuts i quan sonava l'himne espanyol Alonso s'hagué d'inclinar cap endavant per recolzar-se damunt els genolls.

Amb aquesta victòria, Alonso encapçala el mundial amb setze punts, amb un confortable avantatge de 6 sobre el seu company Fisichella i 8 sobre Trulli, Barrichello, Montoya i Coulthard. Mentrestant, Michael Schumacher fou setè i acabà a catorze punts per darrere d'Alonso.