El Mallorca es conjura per salvar-se

La plantilla del Reial Mallorca es reuní per espai d'una hora per analitzar la situació de l'equip i cercar solucions a la crisi esportiva

El cos tècnic va estar uns intants reunit i intercanviant impressions en espera dels jugadors.

TW
0

La derrota a El Sardinero davant el Racing de Santander suposà una autèntica gerra d'aigua freda per als ànims d'un Reial Mallorca que apura les seves darreres opcions per eludir el descens. Quan el marge per a les errades és mínim, quan el temps s'acaba i s'han esgotat gairebé tots els recursos per capgirar la delicada situació esportiva del club, la plantilla vermellenca, juntament amb el cos tècnic, s'ha conjurat per fer tot allò possible, cremar totes les naus, perquè el Mallorca pugui jugar una temporada més a Primera Divisió.

Si el passat dimarts Marcos Martín de la Fuente exercí de capità i reuní a tota la plantilla per analitzar la situació de l'equip sense Cúper, ahir, just abans de l'entrenament, es produí una nova reunió entre jugadors i cos tècnic que es perllongà durant gairebé una hora. L'objectiu: remar tots cap a un mateix costat i fer pinya per intentar trobar una solució a la crisi esportiva que està a punt de condemnar el Mallorca al descens a Segona Divisió. L'entrenament d'ahir, programat inicialment per a les 10:30 hores, començà passades les 11:30. Els primers en abandonar la reunió foren Héctor Cúper i Damià Amer, mentre la plantilla continuà tancada als vestidors per espai d'un quart d'hora més. Quan els jugadors feren acte de presència sobre la gespa dels camps d'entrenament de Son Bibiloni, Marcos, en representació de la plantilla, es tornà reunir amb Cúper i Amer per intercanviar impressions i conclusions sobre els temes tractats en la xerrada amb els seus companys.

Després de la sessió preparatòria, Marcos qualificà la reunió d'«aquelarre» i explicà als mitjans de comunicació que «hem parlat tots, jugadors i tècnics, i hem reflexionat sobre els motius de la delicada situació de l'equip i hem cercat solucions a la nostra crisi». «D'allò que es tracta en aquests moments és de parlar, analitzar la situació de l'equip i conjurar-nos de cara als partits que ens queden. Hem de concienciar-nos bé de la delicadesa del tema i que la solució passa perquè tots donem el màxim a cada partit. Podrem guanyar, perdre o empatar, però estam convençuts que cada diumenge ens deixarem l'ànima en el camp. Hem de fer pinya i traslladar aquesta situació al terreny de joc».

El migcampista mallorquí afegí que la reunió es celebrà «en un to positiu de cara al futur» i que s'han proposat «aixecar el cap i donar-ho tot d'aquí fins al final de la temporada. Hem entès que allò que hem fet fins ara no ha estat suficient i que hem d'esforçar-nos encara més».

Marcos Martín, a pesar de reconèixer la dificultat de salvar la categoria, afirmà que «encara hi ha marge i temps per reaccionar. Partint de la base d'una bona predisposició per part de tots, vull pensar que la permanència encara és possible».

El capità vermellenc va negar també l'existència de conflictes interns entre cos tècnic i plantilla i va ser clar en qualificar d'«absurds» els intents de cercar motius de confrontació en el si de l'equip. «No hem de cercar tres peus al moix, ara allò més important és el pròxim partit. Prometre una victòria és complicat, però sí prometem deixar-nos la vida sobre el terreny de joc. I vull que això ho tengui clar l'afició i tothom».

Finalment, Marcos Martín, qui darrerament entra poc en els plans d'Héctor Cúper assegurà que du «bé» la seva situació personal dins l'equip. «No estic resignat amb la meva situació i lluito en cada entrenament per tornar a jugar. Sóc un futbolista professional i l'única cosa que puc fer, des d'una postura de responsabilitat, és aportar el meu granet allà on faci falta. Si això ha de ser animant o ballant des de la banda amb uns pom-poms, així serà».

Aquest diumenge a Son Moix, davant el Sevilla, tendrem ocasió de comprovar si aquesta conjura ha provocat algun efecte positiu en la tocada moral dels jugadors vermellencs. A aquestes alçades ja sona a tòpic, la cançó de sempre, però diumenge el Mallorca afronta una nova final.