En coma

Pare nostre que sou en el cel... Just queda resar. La permanència s'ha convertit quasi en una qüestió de fe, després de la derrota del Reial Mallorca a Santander davant el Racing (3-0). La permanència queda ara a set punts. Perdre sempre és possible, però és impresentable fer-ho com ho va fer ahir el Mallorca a El Sardinero. Quina vergonya! Ni una clara oportunitat, ni una aproximació, ni un llamp forcat, ni res de res.

El conjunt d'Héctor Cúper fou una rialla, una caricatura, sense actitud ni la mínima agressivitat exigible. Fou una indecència, i des de l'inici. Anderson, completament sol, inaugurà el marcador en el primer minut i Aganzo, poc després, sentenciava el partit. No s'havian complert encara els cinc minuts de joc. El Mallorca estalvià així el mínim patiment als aficionats. La mort fou ràpida, sense traumes ni tragèdies. Dos gols del Racing just iniciar-se el joc mataren el partit. Mateu Alemany havia dit que «just es juguen tres punts dels 33 que resten» i Héctor Cúper havia seguit el camí del president argumentant que el matx «no era a vida a mort». Així, no és estrany que els futbolistes sortissin entabanats, endormiscats, empardalats. Cúper, de sortida, retornà David Cortés al lateral i situà Melo vora De los Santos, amb Campano i Arango per les bandes.

El partit volava i el Mallorca, de manera sorprenent, continuava sense reaccionar.

A la fi s'arribà al descans. Héctor Cúper havia d'alliçonar l'equip i cercar solucions amb urgència. El tècnic argentí, de manera inesperada, no introduí ni un sol canvi a l'onze i res no varià. El Racing de Santander era superior, malgrat que per moments era el Mallorca qui tenia la pilota. Ara bé, l'onze de Cúper mostrava una exasperant falta d'idees, sense verticalitat, sense orgull, sense esperit. El Mallorca era un equip sense ànima.

I en el minut 53, Benayoun va fer el tercer. Héctor Cúper continuà mig amagat a la banqueta, sense aixecar-se ni un sol instant, malgrat que no tardà a fer el primer canvi. Féu entrar Tuni en substitució de David Cortés. Campano es col·locà així de lateral dret, mentre que Tuni ocupava la banda esquerra del centre del camp, Melo se n'anava a la dreta i Arango se situava a la mitja punta. Res no varià.

El Racing, evidentment, donava per bo el clar triomf i el Mallorca no podia, i fins i tot semblava que no volia, reaccionar. El conjunt de Nando Yosu era millor i, sense fer res de l'altre món, anava creant ocasions de perill.

Cúper, quan ja estava tot perdut, donà entrada a Jorge López en substitució de Melo i, poc després, Correa suplí Romeo. Un xut de Tuni, que sortí fora, fou la més clara aproximació d'un Mallorca que sospirava pel final. Losantos Omar no perllongà de manera innecessària el patiment del Reial Mallorca i s'arribà al final. L'onze de Cúper havia completat un partit penós, sense intensitat ni actitud.