Damià Seguí. El delegat i patrocinador del Son Amar, Damià Seguí, acceptà la derrota davant el Macerata amb estoicisme poc habitual en ell. «En l'esport se guanya unes vegades i se perd d'altres», deia Seguí, que com sempre va seguir el partit molt a prop de la banqueta. Per al «mecenes» del conjunt illenc, el més destacat d'aquesta Final Four ha estat «la resposta del públic», que «ens ha ajudat molt i ha creat un gran ambient de voleibol».
Falasca. Temperamental com pocs, Miguel Àngel Falasca va viure un partit paral·lel sota les xarxes amb Bernardi. En acabar el partit es trobava molt afectat per la derrota, i molt enfadat també pel comportament dels italians, «que no han deixat d'insultar-nos», denunciava en la posterior roda de premsa. Content per l'excel·lent resposta del públic, Falasca va tenir dures paraules per a Bernardi, de qui va dir, amb l'italià segut al seu costat en la sala de premsa, que «és una llegenda viva del volei i no necessita recórrer a segons quins mètodes per guanyar el partit, intentant desequilibrar el joc». El jugador del Son Amar també va tenir un record per als àrbitres, «que haurien d'haver-los mostrat més targetes grogues» i per als jutges de línia, ja que «en qualsevol altre lloc haurien col·laborat una mica més amb l'equip local, i aquí no ho han fet». Més sinceritat, impossible.
Ricardo Ramos. El president del club va reconèixer haver rebut un cop dur, perquè «ho teníem en la nostra mà i ens ha fugit». Ramos va reconèixer que el Macerata els havia posat les coses molt fàcils en el primer set, però després «no poguérem mantenir-nos en el cent per cent, i davant un rival com aquest, no hi ha altra forma d'aconseguir el triomf».
Bogoevski. «No hem perdut la final, hem guanyat el segon lloc de la competició». Amb aquests paraules, Vladimir Bogoevski pretenia resumir el seu alt grau de satisfacció per la feina realitzada pels seus homes. El tècnic macedoni va confessar que quan el seu equip es va posar amb dos sets a zero d'avantatge, «vaig pensar que si ens el rematàvem en el tercer set, ho tendríem molt difícil per guanyar el partit». I dissortadament, va encertar. Bogoevski va argumentar com una de les raons de la derrota, a part de l'extraordinari potencial del rival, el fet d'haver jugat «deu sets en només catorze o quinze hores». Un sobreesforç que els seus jugadors pogueren acusar en els últims sets de la final. A més, va reconèixer que no «havien sabut com aturar» Denis i Bernardi una vegada que botaren damunt la pista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.