Viu!

A quatre punts de la permanència! Quin patiment! Quina bogeria! El Reial Mallorca sumà tres punts d'or, vitals per a la supervivència de l'onze d'Héctor Cúper en la màxima categoria del futbol espanyol.

D'entrada, el tècnic argentí, com havia assajat durant la setmana, cercà consistència defensiva i alineà tres centrals -Ramis, Ballesteros i Poli- amb Campano i amb Tuni per les bandes. El resultat fou el contrari del que es perseguia, ja que la Reial Societat sabé aprofitar la inseguretat dels vermellencs i quan només s'havien disputat sis minuts, Aramburu inaugurà el marcador.

El Mallorca tenia molts de problemes per la banda i, tot i la presència de tres centrals, la defensa traspuava inseguretat i nervis.

Poc durà l'alegria dels donostiarres, ja que encara abans d'arribar al primer quart d'hora, Romeo empatà amb un gran xut que entrà dins la porteria de Riesgo aferrat al pal esquerre. Els jugadors bascs reclamaren que l'argentí s'havia ajudat amb la mà per controlar l'esfèrica, però Undiano Mallenco certificà el gol.

Tanmateix en la jugada següent la decepció fou total, ja que una errada monumental de Miquel Àngel Moyà, mirant d'evitar que la pilota sortís a córner, deixà l'esfèrica per a Gabi Uranga, que marcà a plaer. Quina badada! No es pot rebre mai un gol just després d'haver marcat! Quina falta de concentració!

El Reial Mallorca era un autèntic desastre en defensa, però la Reial Societat no era gaire millor. El conjunt d'Amorrortu, tot i les baixes de Nihat i de Kovacevic, havia aconseguit dos gols, però quedaven encara molts de minuts per endavant.

El ritme era alt i la pilota anava d'una porteria a l'altra sense aturall. Els vermellencs no aconseguien asserenar el joc ni imposar-se a mitjan camp, però Luis Garcia empatà en el minut 19. Quin partit més rar!

Héctor Cúper, que gairebé no s'aixecà de la banqueta, retornà a la tradicional defensa de quatre i l'equip guanyà en tranquil·litat i en seguretat defensiva, amb Melo i amb De Los Santos com a pivots.

La segona part començà sense canvis. El Mallorca era lleugerament superior dins l'embolic d'un matx estrany. Les defenses eren ja superiors als atacs respectius i semblava clar que l'equip que aconseguís una nova diana s'enduria els tres punts.

Luis García va tenir una oportunitat clara, però fou Romeo qui aprofità una badada grossa de Labarka per superar Riesgo.

Restava saber si el Mallorca, amb avantatge en el marcador, hauria après de les errades d'altres partits. Ben aviat quedà clar que la Reial Societat no era el Vila-real ni el Llevant. L'onze d'Amorrortu passà a tenir el control de la pilota, però la seva manca d'idees no li permeté crear cap oportunitat davant Moyà.

Cúper volia fermar i refermar l'empat, sense renunciar al gol, i donà entrada a Pereyra per Tuni, situant Arango per la banda esquerra i l'argentí devora De los Santos. Poc després, Correa suplí Romeo, que fou ovacionat, i ja en els darrers minuts David Cortés entrà al lloc de Melo. El Mallorca no patí gaire en defensa, encara que Karpin, sempre actiu, ho intentà. Al final, triomf treballat del Reial Mallorca davant una Reial Societat dèbil en extrem.