Amb la corda al coll (2-1)

Ahir a El Madrigal visquérem una nova edició de la faula de la llebre i la tortuga. El Mallorca començà el partit amb ritme de llebre però el Vila-real, a ritme de tortuga, acabà superant-lo. Són massa partits ja en els que el Mallorca se li acaba oxigen abans d'hora.

El cert és que la imatge que mostrà el conjunt dirigit per Cúper va ser bona, transmeté una sensació de conjunt, d'equip, de treball col·lectiu i es jugà a un ritme i amb una agressivitat inèdits aquesta temporada. A la darrera mitja hora s'enfonsà.

La primera meitat va ser dominada clarament pels mallorquinistes, ja en el minut 3, Iuliano va fer el primer avís quan féu una rematada que sortí fora per poc. En el minut 14 arribà la resposta local, Senna penjà la pilota dins l'àrea mallorquinista i Forlán va estar a punt d'engaltar la pilota i introduir-la dins la porteria de Moyà. En el minut 16, la fortuna s'alià amb el Mallorca i una passada d'Arango va ser recollida per Luis García, que féu una passada cap al centre i Javi Venta, de manera incomprensible, introduí la pilota dins la seva porteria. El Mallorca s'avançava amb un gol de sort, però merescut. Al minut 26 Forlán ho provà des de fora de l'àrea i la pilota, després de tocar en un defensor, sortí fora per molt poc. Al minut 30 Arango i al minut 35 Luis García disposaren d'ocasions que no aprofitaren.

A la segona part, tot i que el Mallorca feia sensació de solidesa, s'anà fonent progressivament. No hi hagué gairebé ocasions de gol. De fet, les dues de què disposà el conjunt castellonenc, les aprofità. En el minut 62, Figueroa que acabava d'ingressar al terreny de joc, controlà una pilota a la línia frontal de l'àrea i amb una forta rematada marcà el gol de l'empat. El el minut 84 es consumà la tragèdia, una jugada per la banda dreta de Cazorla va ser rematada des de damunt la línia de gol per Forlán que acabava així amb el somni mallorquinista. Tornava a guanyar la tortuga.