TOMEU TERRASSA. Melbourne.
Hem arribat al primer cap de setmana de l'Obert d'Àustralia 2005. Ja fa quasi set dies que vaig arribar a terres australs i afortunadament ja m'han abandonat les seqüeles que deixa en el cos i la ment el famós 'jet lag' i puc dir que de salut, fantàstic. Ara per ara, a aquestes alçades, l'únic problema que tenc és que enyor, i molt, un bon plat de calent. Sembla que per aquí encara no saben el que és un bon cuinat. Viuen de l'hamburguesa i de tot el que es coneix col·loquialment per 'menjar ràpid'.
El partit va ser llarg i decidesc, després d'haver passat les primeres cròniques per la ràdio, anar a dinar. El menjador de premsa ja havia tancat i, armat de coratge, he decidit dirigir les meves passes cap a la zona de locals de 'menjar ràpid'. Aquest ha estat el menú: De primer, hamburguesa ranxera, 7,20 dòlars, de segon, barretes de peix congelat, 6,50 dòlars, i de darreria un gelat, 3 dolars. És a dir que el dinar feroç me costa quasi 1.700 de les antigues pessetes (1 dòlar australià=100 pessetes). Amb la panxa plena me'n vaig a veure el partit de na Flavia Pennetta, l'al·lota de Carles Moyà, que també ha dit adéu a l'Obert i demà, amb en Carles diran adéu a Austràlia.
Ahir, atès que el partit de dobles d'en Rafelet estava programat a la una del migdia em vaig poder tornar agafar el matí amb tranquil·litat. Vaig tornar a fer un bon berenar on sempre i vaig decidir arribar al Melbourne Park en tramvia. L'organització del torneig, amb la col·laboració de l'Ajuntament, ha tingut la brillant idea de posar tramvies que van des del centre de ciutat a les pistes del complex Melbourne Park. Són totalment de franc i, sobretot, ràpids i complidors amb els horaris i les freqüències.
Torna a ser un dia de molta calor, per la qual cosa he hagut de repetir tot el ritual de les cremes solars per preparar-me de valent contra les altes temperatures. El partit es juga a la pista número 13 i allà no hi caben més de 700 persones. Habitualment en els partits de dobles no hi ha gairebé ningú i es disputen quasi en la intimitat, però en Rafel té tirada i la graderia està plena de jovenetes que estan més pendentes de fer-li fotos que de gaudir del seu tennis.
Al portentós físic del manacorí ja només li faltaven els calçons pirates, la cinta pel cap, els cabells llargs i la camiseta sense mànegues per convertir-se en un dels més jugadors més 'fashions' -segons elles- del circuit. Els que també patiren el sol foren els pares i amics d'en Rafel, que encara són per aquí, però que ja han anunciat que passi el que passi, diumenge se'n van d'Austràlia. I és que la mare enyora molt la seva filla.
El mallorquí ha decidit, després de l'eliminació de la seva companya, tornar cap Espanya, per la qual cosa no jugaran el torneig de dobles mixt. Ja entrat el vespre, m'entorn cap a l'hotel i això que tenc dues propostes: una anar a sopar amb la família Nadal i l'altra anar a fer una volta amb en Carles Moyà, però la feina i el cansament acumulat al llarg del dia m'obliguen a fer bonda i me duen de tornada a la meva habitació de l'hotel Atlantis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.