Panxa plena, i amb provisions d'aigua, em dirigesc cap a la pista Margaret Arena. A mitjan camí record que l'informatiu matinal de televisió que havia vist a l'habitació, anunciava que s'havien d'agafar les precaucions màximes per evitar les radiacions solars, que es preveien fortes. Torn cap a la sala de premsa, on l'organització posa a disposició dels periodistes cremes solars. Amb la cara ben embetumada, me'n vaig cap a la pista on Nadal, minuts després, ha de començar a jugar. Ja a la pista decidesc no ocupar el meu lloc de premsa i intentar asseure'm devora Toni Nadal, conco i entrenador de Rafel.
Aprenc més devora ell que veient un partit darrere un altre en solitari. Poc després arriba Sebastià, pare del tennista, acompanyat per la seva esposa i per un grapat d'amics. En feim broma, assegurant mig Manacor és a Melbourne. Durant el matx, la veritat és que no hi ha gens de nervis. Començà espectacular i acabà encara millor.
Sens dubte, al marge de consideracions tècniques entre els germans Nadal -pare i conco- i l'entrenador de Carles Moyà, Joan Bosch, que presencià el partit des del seu inici, el més comentat foren els peculiars calçons de pirata que lluïa Rafel Nadal. Acabat el partit, arriba l'hora de la roda de premsa i quina no és la meva sorpresa i la de tots els periodistes espanyols quan Rafel contesta als informadors estrangers en anglès, tot i que fins despús-ahir sortia amb un intèrpret. En acabar la roda de premsa, el mateix Rafel Nadal estava satisfet de les seves millores i aixecà els braços per dedicar-se un grapat de mamballetes.
Després d'intervenir a Ultima Hora Punto Radio, i quan ja estava recollint els papers, m'he topat amb la família Nadal, que anaven perduts pels soterranis del Melbourne Park. Els he acompanyats fins a la sortida amb una rialla d'orella a orella pel triomf de Rafel. Una estona després, agaf el camí de retorn cap al meu hotel. Estic cansat i m'estim més agafar un taxi. Fins ara havia topat bé, però en aquesta ocasió el taxista m'informa que hauré de pagar un suplement de dos dòlars perquè hem travessat el pont del riu.
Es pensa que som beneit, ja que fins ara mai no ho havia pagat. Així i tot, li deman el tiquet del peatge amb una rialla, però li pag religiosament l'import total que me n'exigeix. Ja som a l'Atlantis, i ara em tem que no he dinat. No m'estranya, després del gran tiberi matinal, però així i tot deman un sandvitx. Descansava quan em sona el telèfon de l'habitació. És Pep Verger, que ja reclama les cròniques. No tenc cap altre remei que complir les meves obligacions, però ho faig de gust perquè he quedat per sopar amb Moyà i amb Nadal. El pitjor és que anirem a un restaurant japonès. Ja enyor la cuina mallorquina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.