T.T. Melbourne.
La primera jornada de l'Open d'Austràlia fou un desastre, i he de reconèixer que no m'ho esperava. No vaig complir les normes bàsiques per superar el «jet lag» i quan aquí a Melbourne és de dia patesc per continuar despert i quan el sol s'amaga, estic ben deixondit. És per això que he arribat d'hora al Melbourne Park amb més ganes de sopar que de berenar. Així i tot, m'he menjat un exquisit ou frit amb bacon, tot dins un panet.
Mentre Moyà encara piloteja me'n vaig cap a la pista número 3, la quarta en importància, on està a punt de començar el duel entre la mallorquina Núria Llagostera i l'australiana Sophia Ferguson. Em feia especial il·lusió, ja que mai no havia pogut veure un partit de la mallorquina en directe. El matx començà bé, ja que Llagostera s'adjudicà el primer set. Després, espitjada pels dos mil espectadors, reaccionà Ferguson, que guanyà els dos següents sets i acabà amb les il·lusions de la mallorquina.
Del partit ja n'hem parlat a la crònica. En tot cas, just puc afegir el disgust que també tingueren molts aficionats australians, que quedaren bocabadats en presenciar la derrota de Moyà. Just acabar l'enfrontament vaig anar cap a la porta de vestidors per intentar animar un desolat, com m'imaginava, Moyà. Així va ser. El tennista mallorquí estava cap baix i va bastar una sola mirada per entendre quina era la seva situació anímica. No es torbà gaire a comparèixer a la sala de premsa, on va donar tot tipus d'explicacions.
Després de passar una bona estona dins la immensa sala de premsa m'he dirigit a la pista número 15, el punt més distant d'on ens ubicam els periodistes. Estava previst que a les dotze en punt -hora australiana- entrenàs Carles Moyà, ja que a diferència del futbol els tennistes sí entrenen el mateix dia del partit. Moyà, com jo, també ha arribat prest i per fer temps ens hem assegut a un banc i, entre autògrafs i fotos, hem analitzat la jornada futbolística de diumenge. No puc negar que tant ell com jo ho veim fotut, malgrat que Moyà confia que la reacció arribi de la mà de les noves incorporacions. He presenciat una bona estona de l'entrenament i res no feia pensar en el desastre que viuríem més tard.
Ha estat, precisament, mentre presenciava el partit amb Llagostera quan m'imagín que el sol ha iniciat la seva feina devastadora amb la meva cara. He comès el pecat més ingenu als Antípodes, com si fos un principiant, ja que no m'he embatumat i ara patesc les conseqüències d'una exposició excessiva al sol. El dia ha començat fatal.
Queda una hora i mitja perquè s'iniciï el partit de Moyà i torn cap a la sala de premsa. La meva taula té al costat una immensa vidriera que em permet veure el passadís de vestidors. És així que detect la presència del manacorí Rafel Nadal. Em toca al vidre i iniciam una llarga conversa. De tennis, evidentment, ni una paraula. Primer repassarem la jornada futbolística, conscient de la maneta arbitral que va rebre el Madrid. Nadal, com Moyà, també pensa que la situació del Mallorca s'ha complicat molt en aquesta darrera jornada, malgrat que manté el seu habitual optimisme. Partim plegats cap a l'entrenament, però ell es fica dins la pista, amb Andy Roddick com a rival.
Entre els nombrosos aficionats que hi ha a l'entorn de la pista veig Sebastià Nadal, son pare. M'explica que ha volgut acompanyar Rafel a la seva gira australiana i que ha estat amb ell a Nova Zelanda en companyia de la seva dona i altres manacorins. Xerra que te xerra passa el temps i encara he de fer una correguda per arribar d'hora a la Vodafone Arena, segona pista en importància, on en breu ha de començar el duel de Moyà.
En acabar, Moyà, sempre atent, no va tenir cap inconvenient a atendre en solitari Ultima Hora Punto Ràdio. Encara no sap què farà, però sembla segur que quedarà uns dies a Melbourne en companyia de la seva al·lota, Flavia Pennetta, que també va ser eliminada. Moyà ja ha acabat la seva jornada, però la meva quasi no ha començat. Primer el diari, després la ràdio... I no es poden imaginar quina sonada puc arribar a tenir, mentre els meus companys de Palma estan deixondits.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.