L'Alcúdia dóna un cop d'efecte a la lliga i deixa tocat el Drac Inca

CRISTÒBAL MUÑOZ.Alcúdia.
L'Alcúdia invertí la tònica i amb un segon quart de llibre va prendre el comandament de la situació. Alcúdia i Drac Inca oferiren un derbi de gran nivell, amb tots els ingredients d'un partit en el qual es van veure les cares dos dels pesos pesants de la Lliga LEB , però que els del Nord de Mallorca van saber inclinar al seu favor en el moment clau. Però a més de la victòria, els de Fede Pozuelo van castigar al màxim el seu rival geogràfic amb la pèrdua del basket averatge -el 77-67 deixa sense valor el 83-77- i els han passat a la classificació, encara que posseeixen el mateix balanç (11-7).

Va ser el Drac Inca el que golpejà primer. El grup de Juan Díaz arribava mermat per les lesions i això li acabà passant factura a un equip que donà un pas enrere a costa de l'Alcúdia, reforçat per un marcador que sens dubte farà un punt d'inflexió. A manca de poc menys de tres minuts, el quadre d'Es Raiguer tenia controlat el partit (5-15), però un parcial de 8-0 en favor dels locals equilibrà en part el matx fins arribar al final del primer episodi amb un minsa renda en favor d'un Drac Inca que mantenia el tipus (13-17).

La represa del partit oferí emoció, però als quatre minuts que procediren al descans suposaren l'enlairement del grup de Pozuelo que, recolzat en la seva defensa i el tàndem Joseph-Blair, es posà per davant i mostrà les seves credencials (30-26). Ja no hi havia possibilitat per fer marxa enrere. Les baixes de l'Inca foren un factor que pesà massa en contra de Díaz i els seus homes. No obstant, es feren amb un botí de set punts (36-29) que resultaren elementals per entendre el desenllaç del partit.

El control del conjunt de Fede Pozuelo es va estendre en el temps arribant a cotes insospitades minuts enrere. La barrera dels deu punts ja no era infranquejable per a un Alcúdia crescut i que semblava no tenir límits. Robert Joseph -13 punts i 8 rebots- va ser una paret, mentre que Israel Pampín va voler disposar de la seva dosi de protagonisme. Per part del Drac Inca, Adrián Boccia assumia funcions de director de joc, donat que Lolo Castro no estava al cent per cent i Joan Riera no podia tenir l'oportunitat de sortir a la pista.

Les coses adquirien un to negre per al Drac quan el seu rival es posava tretze a dalt (50-37 a 2:32). El temps corria en el marcador electrònic en contra dels inquers i el panorama no invitava a l'optimisme. Una de les anècdotes del partit arribà en el tercer quart quan durant un temps mort sol·licitat per Fede Pozuelo la taula s'oblidà de parar el cronòmetre i aquest va passar set segons sense efecte sobre la pista. Des de les banquetes no es va protestar i la cosa no anà a més.

Amb tot, s'entrava en els deu darrers minuts amb l'Inca amenaçat per les personals i l'Alcúdia llençat a per la cinquena posició i el basquet averatge. Els de Pozuelo no baixaren la guàrdia, però tampoc el Drac Inca es rendí (60-48) i a pesar que l'Alcúdia es mostrava molt ferm en defensa, es permeté la llicència de firmar un parcial de 0-5 a favor que el situava a set (60-53).

L'eliminació d'Alberto Alzamora i José María Pedrera deixaren amb cinc en la pista el Drac Inca, que no podia exprémer més els recursos per cercar una proesa que semblava impossible. Va ser a pesar d'una bona segona oportunitat per posar por al cos a l'Alcúdia encoratjat pels més de set mil espectadors que ompliren les graderies del poliesportiu.

A sis punts s'ubicà el Drac Inca (71-65), encara que ja poc podien fer per evitar una ensopegada de greus conseqüències, doncs gràcies al triomf l'Alcúdia dóna una passa de gegant i de manera definitiva presenta les seves credencials de cara a l'ascens, encara que el Drac Inca també oferí visos de l'equip que dies enrera noquejà el Pozuelo amb les lesions com a obstacle. Ara, comença una nova lliga, i l'Alcúdia disposa d'avantatge.

El tècnic de l'Alcúdia recalcà que «la victòria ha estat justa a pesar que el Drac Inca ha dominat en els primers deu minuts. Nosaltres hem demostrat ser la millor defensa».