Miguel Garro va deixar de ser dijous passat el president de la Federació de Penyes, càrrec que exercia des que es va fundar, fa gairebé deu anys. El president de la penya Graderio durant quatre dècades s'emocionà en el moment de l'adéu. Ahir, amb més calma, va tenir temps per reflexionar sobre el que ha estat tota una vida dedicada al Mallorca.
-Com han anat les primeres hores després de l'adéu?
-Bé, estic content i tranquil. Al cap i a la fi continuu sent president de la penya Graderio i continuaré fent feina en la mesura de les meves possibilitats.
-Heu rebut moltes cridades després d'anunciar que deixàveu el càrrec?
-El telèfon no ha deixat de sonar en cap moment. És normal, són molts anys fent feina no només a la Federació, sinó al capdavant de la penya més nombrosa del mallorquinisme.
-Per què us n'anau?
-Ja fa quatre anys que volia deixar el càrrec, però Maties Rabassa m'animà a continuar-hi, ajudant-me molt i compartint responsabilitats. Però fa dos anys vaig patir un infart, tinc problemes amb el menisc i viatj molt a Múrcia per veure el meu fill. Així és que no em puc dedicar en cos i ànima a això i preferesc que un altre n'agafi el «comandament».
-Quins han estat els moments més emotius de tots aquests anys?
-Bé, n'hi ha molts. Des d'haver aconseguit que el capità lluís el braçalet de la Comunitat Autònoma fins a les grans mobilitzacions a Elx, València o Birmingham. Però jo em qued amb el dia a dia, amb les moltes persones meravelloses que he pogut conèixer en aquest temps.
-Teniu consciència d'haver pres part en els moments més importants de la història del club?
-Sí, ho han estat sense cap dubte. Els èxits més importants del Mallorca han estat en aquesta darrera dècada. Personalment m'emocion cada vegada que sent l'himne del Mallorca i record que jo i d'altres vàrem ser partíceps directes del seu naixement. Però xerrant dels èxits esportius, és innegable que tots han arribat en els últims anys, sota la presidència de Mateu Alemany, i això l'hi hem d'agrair tots.
-Després de tants anys de feina, com us cau sentir que les penyes del Mallorca estan mortes?
-La gent xerra per xerrar, tanmateix no costa res. Però tots aquests que tant critiquen no han fet res pel Mallorca i no en duen els colors ben endins. Jo sé la feina que hem fet pel mallorquinisme i puc dir que treballar en un càrrec d'aquest tipus és més sacrificat que fer-ho en un de remunerat.
-Què fareu a partir d'ara?
-Idò continuaré anant cada dia fins a la meva penya, que ja és gairebé una penya institucional, i en lloc de realitzar quatre o cinc activitats podré fer-ne moltes més perquè tindré més temps. Però qui em cerqui em podrà trobar, perquè no em ficaré dins cap forat. Sempre faré feina en favor del mallorquinisme.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.