Victòria AmengualPalma07/12/04 0:00
TW
0


Luis García (Oviedo, 6 de febrer de 1981) es va convertir diumenge en el gran protagonista del Mallorca, firmant dos grans gols que permeteren a l'equip remuntar de manera definitiva el partit i posar així punt final a la sequera de victòries del conjunt mallorquinista a l'estadi de Son Moix. El davanter, a més, trencava la seva particular falta d'encert rematador com a local, ja que el darrer que aconseguí a Son Moix coincidí amb la mocadorada de la graderia cap a Floro en la visita del Vila-real (1-1).

Amb cinc dianes ja en el seu còmput a la Lliga, l'asturià s'ha convertit en el màxim golejador del Mallorca, seguit per Arango i per Delibasic, tots dos amb tres, i ha relegat a un segon pla un futbolista serbi que enguany pareixia que havia de ser el referent de l'equip.

Luis García arribà a l'estiu com a màxim golejador, amb onze dianes, d'un Múrcia que acabava de davallar, i amb l'esperança de trobar a Mallorca el reconeixement del qual, tot i la seva bona campanya en terres murcianes, encara no gaudia com a futbolista. La seva aventura al conjunt vermellenc no començà gaire bé, ja que tot i aconseguir la titularitat des de la primera jornada, Benito Floro insistia a deixar-lo tot sol en punta i sovint no disposava d'ocasions.

A més, ja fos per falta d'ajudes, o bé per manca d'experiència, la sort i l'encert tampoc no l'acompanyaven davant la porteria contrària i aconseguir un gol s'anava convertint, amb el pas de les jornades, en una aspiració gairebé utòpica. Amb Etoo brillant al Camp Nou, Delibasic pareixia cridat a convertir-se en el referent del Mallorca quan Floro es decidís a deixar-lo jugar -just quan provà d'alinear-lo amb Luis García a les segons parts, l'equip començà a funcionar-, i amb la posterior arribada d'Héctor Cúper aquesta teoria es refermà.

Tanmateix, si bé el serbi fou diumenge l'ànima de l'equip i no deixà de demanar la pilota per començar la remuntada -de fet marcà el primer gol del Mallorca-, Luis García reivindicà que, tot i no haver tingut sort fins llavors, de les seves botes en neix prou qualitat per poder convertir-se en el líder de l'equip. El davanter, amb una mitja volta, superà Juanma amb un gran xut després que el servei de córner fet per Campano sortís rebotat de l'embull de la zona del punt de penal i arribàs a la seva posició al segon pal. I just cinc minuts després rebé una pilota dins l'àrea i, en un gran moviment que deixà clavats dos defensors, es girà i s'inventà un xut que superà un Juanma que no arribà a veure d'on li venia la pilota. Era el 3-2 definitiu que l'erigia en l'heroi del partit.