EfeTaipei04/12/04 0:00
TW
0

BRASIL 2
ESPANYA 2
BRASIL: Franklin, Neto, Euler, Simi i Falcao -cinc inicial. També jugaren Pablo, Schumacher, Indio i Vander Carioca.
ESPANYA: Luis Amado, Julio, Orol, Javi Rodríguez i Marcelo -cinc inicial. També jugaren Limones, Serrejón, Kike, Torras i Andreu.
ÀRBITRE: Héctor Valiente (Paraguai). Amonestà el brasiler Indio i els espanyols Serrejón i Andreu.
GOLS:
0-1: minut 23, Andreu.
1-1: minut 26, Pablo.
2-1: minut 35, Simi.
2-2: minut 36, Marcelo.

La selecció espanyola de futbol sala, en un apoteòsic partit decidit en els penals (2-2), arribà a la seva tercera final consecutiva d'un Mundial i acabà amb el mite del millor equip del món, Brasil, qui es doblega per segona vegada consecutiva en una fase final contra el combinat espanyol. El combinat que dirigeix Javier Lozano disputarà la gran final davant Itàlia, qui doblegà Argentina en l'altre semifinal per 7-4.

Brasil i Espanya sortiren amb el respecte rival i la por en el cos. Als brasilers, fins fa quatre anys els reis del món, els hi pesava la darrera final. Per a ells fou gairebé un afront perdre la primera final de la seva història i el subconscient els transportà per moments a Guatemala 2000.

Espanya fregà la perfecció tàcticament en el primer període. Tranquil·la per primera vegada en tot el mundial, anul·là els màgics de la pilota i en poques ocasions es veia un brasiler lliure de marca. Tal vegada li faltà una mica d'atac, però era tal la concentració defensiva que gairebé no tenien temps de cercar la porteria de Franklin. Només aquesta era la fórmula per vèncer un equip com Brasil, des de darrera.

Així i tot l'equip sud-americà disposà de les dues millors ocasions en els primers 20 minuts, primer amb un espectacular xut de Falcao que rebotà en els dos pals i després amb un altre de Neto, qui després de rebutjar en Kike tornà pegar al travesser.

Luis Amado, per altra part, continuà amb la seva. És a dir, aturant tot allò que anava entre els tres pals. En atac la millor ocasió d'Espanya estigué en els peus de Marcelo, però després de desfer-se de Schumacher, Franklin envià la pilota a còrner.

A la represa tot continuà igual fins que en el minut 23 Andreu avançà Espanya amb un espectacular gol. La reacció carioca no es va fer esperar i capgiraren el marcador amb gols de Pablo i Simi en els minuts 26 i 35. Emperò la resposta espanyola fou fulminant i Marcelo anotà el 2-2 amb què acabaria el temps reglamentari i les dues pròrrogues. En els penals Espanya guanyà per 5-4.