Carlos Carmona aconseguí fer realitat el seu somni de debutar amb el Reial Mallorca a Primera Divisió.

TW
0


Carlos Carmona (Palma, 05-07-1987) culminà diumenge el seu ascens meteòric a l'elit del futbol espanyol, convertint-se així en el vermellenc més jove de la història a la màxima categoria.

Aquest migcampista, que pot jugar com a interior dret o com a mitja punta, començà la seva carrera en el Son Roca i passà al Mallorca quan jugava en categoria aleví. Com a futbolista vermellenc, ha defensat la camiseta de la selecció estatal tant en la categoria sub 16 com en la sub 17. Després d'haver-se estrenat en la Copa del Rei amb el primer equip, Héctor Cúper li donà a Mestalla l'oportunitat de disputar els seus primers dotze minuts en la màxima categoria. Ahir, en tornar a ca seva assaboria aquest èxit, evidenciat per les nombroses telefonades dels mitjans de comunicació locals.

-Com visquéreu el moment del debut?
-Al principi amb alguns nervis, però quan vaig sortir a la gespa em va espassar.

-Què us va dir Héctor Cúper?
-Em va dir que si tenia un u contra u l'intentàs sense por, i res més.

-Guardàreu la camiseta?
-Sí, és clar, és un bon record del meu debut. I també vaig demanar la seva a Baraja perquè és un jugador que he admirat des de sempre.

-Quedàreu content amb la vostra actuació?
-Sí, no vaig tenir gaire temps de jugar, però el sol fet de debutar ja significa un bon record. La llàstima va ser que la meva estrena anàs acompanyada d'una derrota, perquè a més crec que va ser molt injusta. El València només arribà dos pics a porta i féu dos gols de córner, mentre que nosaltres no poguérem aprofitar les nombroses ocasions que tinguérem.

-Tot i que les baixes siguin menys de cada dia, confiau a mantenir-vos dins l'equip?

-Sí, m'agradaria molt, qualsevol futbolista somia jugar a Primera Divisió. Però si he de tornar a jugar amb el filial, tampoc no passarà res.

-Com us definiríeu com a futbolista?
-Som un jugador de la banda dreta amb arribada i amb una bona dosi de resistència.

-Quin creis que és el vostre principal defecte?
-M'agradaria tenir més velocitat, que ara com ara és el meu punt dèbil.

-I la vostra virtut?
-La tècnica. M'agrada driblar i crec que no em va gens malament.

-Teniu cap entrenador a qui estigueu agraït d'una manera especial?

-En general, estic content de tota la gent que he conegut fins ara en el món del futbol. Però si hagués de donar-vos-en cap nom, esmentaria Paco Navarrete, amb qui vaig coincidir tant en el conjunt cadet com en el de Divisió d'Honor Juvenil.

-Fa un moment, parlàveu del filial. Creis que la seva mala situació té remei?

-Esper que sí. La veritat és que ja fa tres anys que estam allà abaix, lluitant per no davallar fins a la darrera jornada, però del que estic segur és que hi ha prou equip per sortir-nos-en.

-Moyà, Ramis, Campos, ara vós mateix... la feina de Son Bibiloni ja dóna els seus fruits:

-Així és, n'està sortint molta gent jove, però no tan sols en el cas del Mallorca sinó que molts d'equips, inclosos els grans, estan apostant per la gent jove. Això és una bona notícia per a nosaltres i confiam que continuï així perquè puguin sortir més futbolistes de qualitat, perquè n'hi ha molts.

-Com duis els estudis?
-Al principi no ho duia gaire bé, perquè els viatges amb la selecció espanyola et tallen el ritme i és complicat tornar-lo a agafar. Però ara em trec el graduat i el temps que no m'entrén el dedic a estudiar.

-Llavors no teniu intenció de deixar-los?
-No, no, ni molt manco. Jo no deixaré mai els estudis perquè un no sap mai el que pot passar en el futbol.

-Com ho ha viscut la vostra família?
-Imaginau-vos-ho, estan tots molt emocionats. M'han donat l'enhorabona i m'han animat a continar en aquesta línia. Sense ells no podria haver arribat a jugar amb el Mallorca a Primera.

-Féreu la pretemporada amb el primer equip, i supòs que això us ajuda a sentir-vos còmode amb el primer equip. Però heu trobat ajuda al vestidor?

-Sí, i n'estic molt content. És ver que de tot d'una impressiona compartir vestidor amb futbolistes que només has vist com a aficionat per televisió, però ells t'ajuden a integrar-te i així et converteixes aviat en part del grup. A mi m'han tractat bé, sense cap dubte.

-Teniu cap exemple on mirar-vos?
-El meu referent és Luis Figo, un jugador que admir i per mi el millor de la Lliga espanyola.

-Fins on us agradaria arribar?
-El primer de tot és consolidar-me com a jugador de Primera Divisió, perquè encara no he aconseguit res. Després, si arrib mai a un club gran, perfecte, però tenc contracte amb el Mallorca fins el 2009 i esper que les coses m'hi vagin bé.