Campos: «Creia que mai m'arribaria l'oportunitat»

Format a les categories del Binissalem, Campos fou descobert pel Mallorca amb setze anys, quan debutà a Tercera amb l'equip del seu poble. Molt tímid fora del camp, el lateral arribà al club sense fer renou, però a poc a poc es convertí en una peça bàsica a la Divisió d'Honor i al Mallorca B.

La seva progressió no passà desapercebuda per Luis Aragonés, qui el convocà per disputar el Trofeu Illes Balears a Eivissa. Era l'avís d'allò que se li vénia al damunt, ja que després fou convocat per Benito Floro per l'«stage» d'Anglaterra, debutà de la mà de Tomeu Llompart en el partit de Copa contra el Rayo i disputà amb Cúper els seus primers minuts a la màxima categoria.

-Diumenge arribà el moment més esperat, com us sentiu?

-Molt satisfet a nivell personal perquè lògicament debutar a Primera Divisió sempre agrada, però no tan content a nivell general perquè l'equip no va guanyar.

-L'empat fou més dolorós perquè arribà arran d'una falta?.

-Sí, perquè no els donàvem oportunitats, però en només un descuit de tres segons ens varen marcar i no és agradable després d'haver treballat dur tot el partit.

-Personalment com us trobareu al camp?
-Bé. Els primers cinc minuts em costà molt perquè pràcticament no havia escalfat, però els companys m'ajudaren parlant-me molt.

-A més al vostre costat tenieu a Ramis, a qui coneixieu de les categories inferiors.

-El conec molt bé perquè els darrers anys havíem jugat junts i m'anà bé tenir-lo a prop.

-Arribareu al Mallorca fa just sis anys, creieu que tot ha estat molt ràpid?

-Tots desitjam poder debutar prest a Primera i estic content de com ha anat tot, però si t'he de ser sincer quan vaig debutar a Tercera amb el Binissalem mai no em pensava que tot m'anàs així. De fet quan vaig arribar al Mallorca juvenil pensava «uff!, aquí serà difícil jugar», però després veus que ets titular i penses que potser sí que pots lluitar per alguna cosa. Al final ho he aconseguit.

-Ja debutareu amb el primer equip davant del Rayo a la Copa del Rei, fou molt diferent que fer-ho a Primera?

-Sí perquè no és el mateix. Es pot dir que fou un debut «light» perquè fou contra el Rayo i jo ja hi havia jugat amb el filial, però et dóna confiança. A la Lliga havia anat convocat a Sevilla i saps que pot passar alguna cosa i que t'arribi el moment, però sempre penses que no serà aquest dia quan arribarà.

-Què us digué Cúper?
-Abans d'entrar al camp em digué el que havia de fer i després em felicità, però tampoc es pot dir que parlàssim massa perquè l'equip estava desfet.

-Cóm és com a entrenador?
-Molt seriós i molt pràctic, com tothom ja sap. Té les idees molt clares i això és molt bo per nosaltres, però se li ha de donar temps per poder implantar-les a l'equip.

-Guardau la camiseta?

-Sí, la tenc emmarcada.

-La majoria somiau amb debutar davant d'un Barça o d'un Madrid, però davant d'un Atlètic tampoc està malament.

-Què va!, està molt bé i a més a mi m'era igual el rival. Per mi com si era el Numància, amb tots els meus respectes, perquè jo l'únic que volia era debutar a la Lliga.

-La continuïtat és ara el teu objectiu?
-Sí t'he de ser sincer no me n'he plantejat cap objectiu a curt termini, sinó tan sols continuar fent feina dia a dia i esperar que tot vagi bé.

-A l'agost, en una entrevista a aquest mateix diari, asseguraveu que «em veig debutant enguany a Primera». Presentieu que era el vostre any?

-Em veia capacitat per jugar a Primera, però també és veritat que mai em pensava que m'arribàs l'oportunitat.

-Si diumenge haguessiu de jugar amb el filial us sabria a poc?

-No. Jugaré on em digui el club i demostraré que puc jugar a Primera.