El president del Reial Mallorca, Mateu Alemany, té clar que s'acaba el seu cicle.

TW
0

El Reial Mallorca està en crisi. Divisions, enveges, recels, desconfiances, mentides... El consell d'administració està fracturat. La situació esportiva de l'equip, penúltim a la classificació amb cinc punts després de nou jornades, preocupa, però hi ha unanimitat a considerar que es troba en vies de solució amb la contractació per tres temporades d'Héctor Raúl Cúper. Un fitxatge, en tot cas, que fa impossible ocultar per més temps la difícil situació interna.

El consell d'administració del Reial Mallorca, lluny d'estar cohesionat al voltant del president Mateu Alemany -un professional que cobra pels seus serveis a l'entitat- ha entrat dins una espiral de la qual serà complicat sortir-ne ben parats. La insistència de Mateu Alemany a proclamar el seu adéu el pròxim trenta de juny provocà inicialment una reacció unànime del consell d'administració, al considerar que el primer executiu de l'entitat no podia abandonar, entre altres qüestions per la inexperiència en el món del futbol dels seus components. Però d'aquell inicial suport s'ha passat a l'actual situació, ben diferent a l'indestructible alè dels primers moments.

A més a més, el fet que la pràctica totalitat dels membres del consell d'administració s'hagin resignat a acceptar la partida d'Alemany ha iniciat tot tipus d'especulacions sobre el futur substitut. De fet, han començat les travesses sbore qui pot ser el relleu. La lògica fa pensar que Vicenç Grande és el millor posicionat, ja que és el màxim accionista de l'entitat -té poc més del vint per cent del total de les accions-, és respectat i escoltat pels seus companys i, a més a més, té una excel·lent relació amb el Grupo Zeta.

De fet, Grande manté periòdics contactes amb la cúpula de Zeta i parlà sempre que ho considerà oportú amb Antonio Asensio Mosbah. En aquest sentit, durant l'estiu passat, i abans de convertir-se en el màxim accionista de l'entitat, Grande es va desplaçar fins a Marbella per entrevistar-se amb Asensio. Aleshores, el mateix Vicenç Grande no deixà lloc a cap tipus d'encletxa per a la substitució d'Alemany. En tot cas, el màxim accionista del Reial Mallorca ha manifestat en privat la seva negativa, almanco per ara, a acceptar la presidència. Hi pot haver altres candidats dins el mateix consell, però és obvi que qualsevol aspirant haurà de comptar amb el suport del màxim accionista.

En tot cas, el consell d'administració del Reial Mallorca es troba avui dividit. Uns tenen una fe absoluta amb Mateu Alemany, i donen per bones totes i cada una de les seves decisions, sense emperons, amb una demostració de fidelitat i confiança extrema. Altres, en canvi, volen que el Reial Mallorca funcioni com una autèntica Societat Anònima Esportiva que no compta amb un accionista majoritari. Pretenen que totes i cada una de les decisions importants les adopti el consell d'administració i ho faci de manera clara i transparent. Volen abolir l'obscurantisme i acabar amb les despeses supèrflues i innecessàries, després d'analitzar amb detall els comptes anuals. Pretenen, evidentment, conèixer les interioritats del funcionament de l'entitat.

Volen també que al Mallorca, com a qualsevol altra empresa, s'exigeixin responsabilitats en la feina. En definitiva, no ambicionen altra cosa que el consell d'administració del Reial Mallorca funcioni com a tal i que tota la informació de qualsevol aspecte estigui al seu abast. La crisi no és així just personal, de falta d'enteniment i sintonia, sinó de concepció del que ha de ser el funcionament del Reial Mallorca Societat Anònima Esportiva.