Pep VergerPalma04/11/04 0:00
TW
0

Mateu Alemany ha deixat massa ferides obertes, que anys després continuen sense cicatritzar. El president del Reial Mallorca va mantenir temps enrere una pugna, mai no solucionada, amb la propietat de l'entitat -aleshores el Grupo Zeta. L'exigència d'autofinançament del Grupo Zeta va fer insostenible la situació del Reial Mallorca, en bona part perquè Alemany pactà ajornat -en mil i un pagarè- el traspàs d'Albert Luque al Deportivo. Des del Grupo Zeta mai no entengueren per què el president no acceptà una oferta que, malgrat ser inferior, suposava la solució als problemes de tresoreria de l'entitat, tota vegada que suposava l'entrada de doblers en efectiu. Fou quan Cursach va fer el favor al seu amic Alemany de deixar 1.600 milions de les antigues pessetes al Reial Mallorca.

La situació es tornà del tot insostenible i l'agost del 2003 el Grupo Zeta accedí a fer una ampliació de capital i donar així entrada a l'empresariat mallorquí a l'accionariat. El Reial Mallorca retornà a mans d'empresaris d'aquesta terra i Bartomeu Cursach es convertí aleshores amb el màxim accionista. Controlava directament el vint per cent, però la seva participació era molt major, tota vegada que els seus socis i amics Mateu Palmer i Joan Tolo Seguí també compraren accions.

Cursach s'implicà al màxim amb el club, viatjà sovint amb l'equip, acudí a la ciutat esportiva a presenciar els entrenaments... El màxim accionista no tardà a anunciar que a final de temporada vendria la seva participació al Reial Mallorca, en considerar-se maltractat per un sector de la premsa, que l'atacava empresarialment de forma reiterada. La inicial relació d'amistat entre el president Mateu Alemany i el màxim accionista Bartomeu Cursach no tardà a omplir-se de desconfiança i recel. Bartomeu Cursach volia saber-ho tot, controlar la gestió d'Alemany i participar més directament en les decisions.

Encara abans del final de la temporada, l'amistat entre Alemany i Cursach havia ja desaparegut. El màxim accionista, aleshores, no tenia una altra solució que optar per intentar la destitució del president -el Grupo Zeta hi hagués estat d'acord- o abandonar el Reial Mallorca. Optà per la retirada. Alemany no tardà gaire a convèncer la resta de consellers de la necessitat d'adquirir les accions de Cursach, que recuperà així tota la seva inversió i abandonà el Reial Mallorca. José Miguel García i Víctor Grande s'incorporaren al consell, sortiren Cursach, la seva filla Sònia, Palmer i Seguí. Alemany, i així ho han reconegut els membres del consell, va fer esforços per adequar-se a les noves circumstàncies, però les discrepàncies, com se sap, ja són una constant.