Màxim conservadorisme, nul·la creativitat

Benito Floro ha sacrificat la creativitat dels seus futbolistes i el joc ofensiu de l'equip per un sistema (4-1-4-1) que ja s'ha demostrat d'allò més inútil per guanyar partits. En defensa, el tècnic només té clar que Ballesteros és intocable. Per la seva banda, Niño i Müller han estat alternant la titularitat amb la suplència, en una roda de canvis difícil d'entendre. Quant a les bandes, confia només en Cortés i en Poli, tot i que l'andalús es trobi en un moment de forma deplorable, com demostrà diumenge al Ciutat de València, on Ettien el va superar com va voler.

A mitjan camp, Benito Floro continua experimentant una setmana rere l'altra, però sense gens d'èxit. Respecte dels dos fitxatges més importants de l'estiu per al Mallorca, Jorge López i Farinós, no pareixen còmodes en aquest equip, ubicats i reubicats d'una part a l'altra de la zona ampla del terreny de joc.

Per la seva banda, Luis García es veu obligat a fer la guerra pel seu compte, sense gens de suport i rebent pilotades sense sentit que només poden acabar com acaben, en no-res.

Mentrestant, Floro no es cansa de fer amics dins el seu propi vestidor. Decidí que Ballesteros jugà 48 hores després d'haver aterrat a l'Illa, amb el que això suposa per a la resta de centrals; ha tingut un enfrontament públic amb Nadal; va fer sortir Perera al terreny de joc perquè hi «jugàs» 25 segons; diumenge apostà per Poli en lloc de Tuni tot i que el primer no s'havia entrenat amb normalitat en tota la setmana; hagué d'escoltar Delibasic qüestionant el fet de jugar amb un sol davanter... Massa fronts oberts en sis jornades de Lliga disputades i l'equip coer.

Floro ha demanat temps. Ara té quinze dies per redirigir una nau que naufraga.