Al Mallorca de Floro se li acaba el temps

La paciència de l'afició i de la planta noble de Son Moix està a punt d'acabar, i tot fa preveure que si Floro no cedeix en els propers partits a la pressió d'abandonar el seu 4-1-4-1 i jugar amb dues puntes -tothom coincideix que l'entrada de Delibasic féu reaccionar l'equip diumenge-, o bé aconsegueix victòries, des del Consell d'Administració es prendran mesures dràstiques.

En línies generals, les mateixes mancances que ara enrevolten el joc de l'equip se li podien atribuir l'any passat al conjunt de Pacheco, el qual fou destituït després de perdre (2-0) al camp d'un Albacete que llavors era coer i que va passar per damunt dels vermellencs sense gaire esforç.

Les comparacions són odioses, però entre Jaime Pacheco i Benito Floro hi ha algunes semblances quant a resultats -els dos han sumat just una victòria i un empat en cinc jornades-, així com també moltes diferències quant a sensacions i maneres de treballar.

El primer, que arribà procedent del Boavista, preferia la tècnica de la crítica en públic, en comptes del diàleg, per fer espavilar els seus futbolistes. Floro, en canvi, és més propens a la psicologia i mostra un tarannà més comunicatiu. Dues maneres de treballar clarament divergents que emeten sensacions diferents, però que ara per ara ofereixen els mateixos resultats: 4 de 15 i una pobre imatge.