Robredo i un pletòric Rafel Nadal obren la porta de la final a Espanya

El punt del dobles era l'aval més segur amb què França comptava. La parella inscrita inicialment, formada per Santoro i Llodrà, de les millors del món, guanyadora a Austràlia i finalista a Roland Garros, era una garantia. Però Santoro, amb problemes físics, no pogué jugar i Forget deposità la seva confiança amb Arnaud Clement.

El primer set es resolgué en el «tie-break» després que només Robredo i Clement cedissin un dels seus serveis. Guanyà Espanya. L'ambició i l'esperit de Nadal facilitaren la feina de la parella espanyola. El manacorí es deixà l'ànima en cada punt i combinà la seva il·lusió amb el talent. Equilibrà les carències del seu company, desdibuixat quasi en tot moment i distant del seu millor tennis.

França reaccionà i transità a favor en el segon parcial gràcies al «break» inicial sobre el servici del català (6-4). El millor d'Espanya arribà en el tercer set, amb un Robredo més entonat i un pletòric Nadal. Els espanyols passaren per damunt als seus adversaris. Els francesos tornaren reaccionar i s'anotaren sis jocs consecutius en el quart set, que acabaren guanyant (6-2). Tot quedava així pendents del cinquè, el definitiu. Espanya tornà oferir la seva millor versió i acabà adjudicant-se el set i el partit sense dificultats.