Un gol de David Beckham alleugera la crisi

R. MADRID: Iker Casillas, Mejía, Helguera, Raúl Bravo, Roberto Carlos, Figo, Beckham, Celades, Solari, Raúl i Ronaldo.
Morientes per Solari, lesionat, en el minut 12, Owen per Ronaldo en el minut 81 i Jotha per Raúl en el minut 88.
OSASUNA: Sanzol, Expósito, Cuéllar, Josetxo, Corrales, Valdo, Puñal, Pablo García, Moha, Aloisi i Milosevic.
Muñoz per Valdo en el minut 62, Ortiz per Puñal en el minut 67 i Delporte per Moha en el minut 73.
ÀRBITRE: Rafael Ramírez Domínguez (Comitè Andaluz). Amonestà Expósito (m.37), Aloisi (m.52) i Josetxo (m.60).
GOL:
1-0: minut 61, Beckham, de falta directe.

Una falta llançada per l'anglès David Beckham tornà a ser l'arma del Reial Madrid per retrobar-se amb el triomf, en aquest cas davant un tímid Osasuna, i alleugerir un poc les seves penes i els seus mals després de dues derrotes i la sortida de la banqueta de José Antonio Camacho.

Beckham resolgué amb un precís cop de dreta, com davant el Numància a la segona jornada de Lliga, en un partit en què patiren el judici de l'afició.

El Bernabéu dictà sentència des dels prolegòmens amb les seves constants xiulades als jugadors, que la grada culpabilitzà de la marxa de Camacho. El centre de les crítiques de l'afició fou Roberto Carlos.

Feia molt temps que es quedaven entrades sense vendre i que no es podia veure un ambient tan tens en el coliseu. El Reial Madrid de Mariano García Remón, nerviós i amb escassos recursos de futbol vertader, no podia superar un Osasuna que no va fer un bon partit.

Amb Beckham desaparegut, fou Albert Celades el que intentà conduir la nau amb nombroses novetats per lesions i sancions, que no passava dificultats, però que no convencia un públic enfadat, però amb ganes de celebrar alguna cosa.

García Remón visqué la seva primera dificultat amb la lesió de Solari. L'argentí s'hagué de retirar i el nou entrenador madridista va situar al camp Morientes i envià Raúl a la banda esquerra.

Figo, després de connectar amb Morientes, donà el primer avís seriós en el minut 28 i, en una ocasió doble, Raúl envià la pilota al travesser i Sanzol salvà una bona rematada de Celades.

Fou el minut d'or del Madrid abans que es recuperàs el tedi.

Aguirre no aconseguí que el seu equip superàs la seva timidesa. Mostrà algún detall a la sortida del segon temps, però fou el conjunt madridista, emparat en el futbol de toc de Celades, el que dugué el control.

Arribaren les ocasions, però el gol no aparegué fins que Beckham marcà de falta directe.

Els jugadors madridistes ho celebraren com a les grans ocasions. En aquests moments d'ansietat i de tristor, una acció així és més que benvinguda.

El gol castigà l'Osasuna, que arribava en ratxa i que no es decidí a anar descaradament cap a l'empat quasi en cap moment. Milosevic i Aloisi es presentaven en el Bernabeu com una parella molt perillosa, però quasi no donaren senyals de vida fins el final.

El Madrid, amb el marcador a favor, optà per nedar i guardar la roba. És a dir, controlar sense més a l'espera de trobar una acció per sentenciar el partit. Ara bé, la recerca de l'oportunitat va estar ben a punt de provocar un disgust en els darrers minuts, en els quals Osasuna agraí les facilitats oferides pels blancs.