TW
0

José Cayetano Julià, del Comunitat Valenciana-Kelme, s'alçà amb el triomf en solitari en la setzena etapa de la Vuelta, una jornada de transició que es disputà sota l'intens sol extremeny entre les localitats d'Olivanza i Cáceres, de 190 quilòmetres, en què Roberto Heras es mantengué líder una jornada més.

Julià, de 25 anys i company d'habitació d'Alejandro Valverde, no desaprofità l'ocasió que li donà el seu director per entrar en l'escapada bona del dia, i a més fou molt intel·ligent i oportú amb un atac definitiu a tres quilòmetres de la meta que el conduí a l'estrena del seu palmarès a la Vuelta i el tercer triomf dels de Belda en la present edició.

El ciclista de Cieza (Múrcia), i per tant paisà de l'exentrenador del Reial Madrid, José Antonio Camacho, no dimití a l'hora de la veritat malgrat quedar tallat en dues ocasions en la lluita final entre els escapats, i tregué forces per firmar el seu tercer èxit de l'any i de la seva carrera professional, la qual inicià en el 2002 en l'esquadra alacantina.

Julià entrà amb un temps de 4 hores, 19 minuts i 23 segons. A 12 segons ho féu l'eslovè del Phonak Valjavec i a 35 un grup amb Di Luca (Saeco), Antonio Cruz (US Postal), Pablo Lastras (Illes Balears) i Iñaki Isasi (Euskaltel), tots ells components de l'escapada inicial.

El gran grup, sense la menor mostra de preocupació es presentà a 11:45, de manera que no hi hagué canvis en la general i Heras conservà els 5 segons sobre Valverde i l'1:45 respecte a Santi Pérez, per ara els ocupants del podi.

L'etapa mostrà la seva cara molt aviat, tan sols en el quilòmetre 3, quan el colombià Iván Parra, del Café Baqué, llançà el primer atac. Molts equips s'apuntaren a l'aventura i al final es formà un grup de 13 corredors, amb Lastras i Chente García (Illes Balears), Julià (Kelme), David Fernández (Costa Almería), Di Luca i Specialletti (Saeco), Cruz (US Postal), Valjavec (Phonak), Moreni (Alessio), Putsep (Ag2r), Isasi (Euskaltel), Boven (Rabobank) i Iván Parra (Cafés Baqué).

Com que el millor classificat era l'eslovè Valjavec, a gairebé tres quarts d'hora, el gran grup donà el pertinent permís i es dedicà al passeig sota la intensa calor extremenya. Ritme de cicloturisme i a estalviar forces per a la propera jornada a La Covatilla, on les coses seran més serioses. Les diferències es feren abismals, fins gairebé els 18 minuts en el quilómetre 172.

Els equips dels pocs esprintadors que queden en el gran grup tampoc no es molestaren molt a anul·lar l'escapada, ja que l'etapa estava sentenciada des del seu naixement. A 12 quilòmetres de meta començà el ball entre els corredors que s'havien de disputar el bocí de glòria a Càceres. Atacs i més atacs amb Chente García molt inquiet.

Cada estirada eliminava algun corredor. Julià patí de valent amb l'estirada de Lastras, però resistí. Molt control entre els sis que quedaren al capdavant i moviments tàctics, fins que Julià donà l'estocada definitiva a falta de 3 quilòmetres.