L'espanyol Santi Pérez, del Phonak, aconseguí ahir una victòria especial en la catorzena etapa de la Vuelta disputada entre Màlaga i Granada, de 167 quilòmetres, dedicada a la seva companya sentimental, Vanesa, qui morí fa dos anys en un accident de trànsit, mentre que Roberto Heras conservà el mallot daurat la vigília de la cronoescalada a Sierra Nevada.
Santi Pérez tornà entre els grans després d'un llarg parèntesi durant el qual els ànims estaven baixos. A Calar Alto oferí un clar símptoma de recuperació en ser segon per darrera Heras i dos dies després el confirmà amb un valent atac en el Port de Monachi, a 25 quilómetres de l'arribada, per presentar-se en solitari a Granada i abraçar el cel sencer com a vencedor amb un temps de 4 hores 6 minuts i 34 segons.
La general no varià en absolut. Heras mantení controlats els seus principals rivals. El segueix Mancebo a 35 segons i Valverde a 49. Santi Pérez és sisè a 3:36, amb esperances d'aconseguir l'objectiu d'acabar la Vuelta entre els cinc primers.
El ciclista de Grado (Astúries), de 27 anys, firmà la seva exhibició per davant l'alta jerarquia de la carrera. Avantatjà en 46 segons un grup de 9 corredors, que incloïa Valverde, Luis Pérez, Mancebo, Nozal, Sastre, Heras, Piepoli i García Quesada. El gran grup començà a entrar a partir dels 2:08 minuts.
Pérez, qui començà a dedicar-se a la bicicleta amb 17 anys després del seu pas pel hockei, estudià l'etapa al detall i elegí l'última dificultat del dibuix per jugar les seves cartes. L'Alt de Monachil fou l'escenari. Sastre féu la primera selecció en el moment D que es materialitzà a tres quilómetres del cim, on el ciclista d'Àlvaro Pino es destacà.
No hi hagué reacció del grup i a poc a poc esgarrapà 35 segons que foren suficients per coronar el port al capdavant. Valverde, qui pegà una estirada i Heras passaren a continuació amb alguns metres sobre la resta de companys de grup.
Santi sabia que els favorits no s'organitzarien en la seva caça. Fins a la meta només quedaven 22 quilómetres de descens.
Santi Pérez no tengué dubtes: havia de baixar sense reserves en un d'aquells descensos que tallen la respiració. Arriscà al màxim i la seva petita disminuïa.
Només faltava repassar en un fugaç instant dos anys de tristor personal i esportiva. Estava en joc una promesa de les quals cal saldar el més aviat possible. I no fallà. A prop de l'Alhambra tornà al regne dels grans.
El primer record, per a la seva companya, amb qui no es va poder casar després de cinc anys de relació per culpa d'un maleït accident de cotxe, el segon, per a Àlvaro Pino, el seu director, qui confià en l'asturià en moments de depressió.
L'etapa fou moguda des dels primers compasos, escapades nombroses i alguns intents d'exfavorits com Vinokurov, molt actiu durant tota la jornada. Però el Liberty, Comunitat Valenciana i Phonak no volgueren que la carrera se'ls hi escapàs de les mans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.