L'italià Petacchi no tingué rival a Burgos

El ciclista del Fassa Bortolo s'imposà clarament a Zabel i Freire en la primera arribada a l'esprint

TW
0

L'italià Alessandro Petacchi (Fassa Bortolo) féu bons els pronòstics i féu valer el seu poderós cop de ronyó per imposar-se en la primera arribada massiva de la Vuelta a Espanya i que ara té com a líder, gràcies a les bonificacions, l'holandès Max van Heeswijk (US Postal), qui agafà el relleu del seu company Floyd Landis.

La segona etapa, que uní les ciutats de Lleó i Burgos, de 207 quilòmetres, no oferí cap sorpresa i l'italià Petacchi, considerat com el ciclista més ràpid dels darrers anys, rematà la feina en un llarg esprint perfectament elaborat pels seus companys, en creuar el primer la línia de meta, la qual cosa suposa la seva vuitena victòria en les seves diferents participacions en la Vuelta.

Petacchi, que hagué de posar els peus a terra a causa d'una caiguda massiva, afortunadament sense majors conseqüències, invertí un temps de 5 hores, 2 minuts i 4 segons. Darrera d'ell entraren pràcticament els de sempre, l'alemany Eric Zabel (T-Mobile) i l'espanyol Óscar Freire, qui hagué de forçar una maniobra en els metres finals en el seu intent de guanyar posicions.

Ara, la general passa a estar comandada per l'holandès Max van Heeswijk, seguit dels seus companys d'equip, el luxemburguès Benoit Joachim i el nord-americà Floyd Landis, líder en la sortida, però que a causa de les bonificacions hagué de cedir el mallot daurat al seu company.

Al marge d'aquest intercanvi de camisetes, els favorits per al pòdium final arribaren en el mateix grup i per això no hi ha canvis en la seva classificació particular. La jornada, la més llarga de la present edició, amb 207 quilòmetres, tingué un començament bastant tranquil, malgrat els nervis provocats per l'aparició de ratxes de vent i pel fet que les forces encara estan intactes.

Aquesta tranquil·litat es trencà cap el quilòmetre 40 i fou com a conseqüència d'un atac de l'italià Mariano Piccoli, a qui s'hi uniren mitja dotzena de corredors. Una escapada que no anà enlloc a causa del ritme de caça que posà l'equip Comunitat Valenciana-Kelme.

La tranquil·litat tornà al grup i fou tal que es produí una caiguda massiva, afortunadament sense majors conseqüències, encara que sí serví per trencar el ritme avorrit i com a rampa de llançament perquè provassin sort l'espanyol Ricardo Serrano (Cafés Baque) i l'holandès Bram Tankink (Quick Step).

La bona sintonia entre els dos escapats els permeté obrir un forat de gairebé set minuts, en el quilòmetre 105. El vent s'incorporà a la carrera i amb ell el nerviosisme, la qual cosa provocà que el grup es trencàs en dos.

En el primer entrava el flamant líder Landis, entre altres, mentre que en el segon qui més treballava era Joseba Beloki, treball que donà els seus fruits en el quilòmetre 132, on es produí la reagrupació. Els escapats començaven a acusar el cansament i a cedir amb major celeritat els molts segons que arribaren a acumular per acabar sent neutralitzats quan faltaven 20 quilòmetres per al final.