Echevarría reclama molts més metalls

Segons el president del COE, «la potencialitat d'Espanya és superior a les 19 medalles»

TW
0

El president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), José María Echevarría, declarà ahir que «la potencialitat d'Espanya és superior a les 19 medalles» aconseguides fins a la jornada de cloenda dels Jocs Olímpics. Echevarría ho manifestà en una roda conjunta amb el secretari d'Estat per a l'Esport, Jaime Lissavetzky, per realitzar una valoració general d'Atenes 2004.

Echevarría lamentà que el medaller no reflecteixi el nivell real de cada país. «Aquest medaller està en mans de la premsa, perquè la carta olímpica no parla de la competició entre països. És lògic que es faci una classificació per països, però que es faci bé. La potencialitat d'Espanya és superior a aquestes 19 medalles. S'han aconseguit moltes plates i pocs ors. El rànquing de les medalles és enganyós perquè no té racionalitat esportiva».

Segons el seu parer, «existeixen ben pocs esports que no ens importin ni els valorem durant l'any i sí en els Jocs. S'haurien de fer plans específics en relació amb l'olimpisme si mesuram el potencial d'un país pel nombre de medalles. El nivell no ha baixat en absolut, sinó que hi ha hagut circumstàncies que ens han estat desfavorables», va indicar. Per la seva banda, Jaime Lissavetzky, secretari d'Estat per a l'Esport, assegurà que «Barcelona ha de deixar de ser la referència de l'esport olímpic espanyol», ja que «hem de començar a ser més ambiciosos».

A diferència d'Echevarría, Lissavetzky es mostrà satisfet per l'actuació d'Espanya afirmant que «hem estat a l'altura del que s'esperava», però tot i això advertí que els «millors Jocs Olímpics per a Espanya encara no han arribat». «Ara començam un nou cicle olímpic, la qual cosa significa començar a fer feina ja amb les federacions i amb el Comitè Olímpic Espanyol per dissenyar un nou pla que millori els resultats obtinguts fins ara».

Anuncià, a més, que «intentaré que hi hagi més doblers per a l'esport, però a Espanya existeixen molts de sectors que també tenen necessitats econòmiques que s'han d'atendre, motiu pel qual hem d'intentar acostar-nos al model anglosaxó de finançament».