Peña és divuitè i Baldini guanya la marató

L'actuació dels atletes espanyols en la prova fou discreta i en cap moment optaren a les medalles

TW
0

L'italià Stefano Baldini assolí ahir entre els marbres vells de l'estadi Panathinaiko la glòria olímpica pel mateix camí que el pastor grec Spiridon Louis recorregué l'any 1896 per guanyar la primera marató olímpica.

El nord-americà Meb Keflezighi el secundà en la meta, i el brasiler vanderlei de Lima defensà en els darrers quilòmetres la seva medalla de bronze després d'haver caigut a conseqüència del lamentable comportament d'un espectador, quan marxava destacat al capdavant de la cursa en el quilòmetre 35.

El felanitxer Toni Peña fou el millor d'una discreta actuació espanyola i acabà la marató en divuitena posició en 2 hores 16 minuts i 38 segons. José Ríos acabà en el lloc 25 i Julio Rey en el 58. Campió d'Europa el 1989 i dues vegades medallista de bronze en els campionats del món, Baldini obtingué la seva primera medalla d'or olímpica amb un temps de 2 hores, 10 minuts i 55 segons i avantatge de 34 segons sobre la plata, mentre que el kenyà Paul tergat, plusmarquista mundial, haurà de resignar-se a no ser ja mai campió olímpic.

Els Jocs rememoraven ahir la tragèdia del soldat grec Filípides, molt després d'anunciar la victòria de Milcíades sobre l'exèrcit persa d'Artajerjes l'any 490 aC, i la proesa -2.386 anys després- del primer campió olímpic, Spiridon Louis. A les 17.00 hora espanyola, 102 corredors sortiren de la vila que donà el seu nom a la prova per recórrer el camí cap a l'estadi Panathinaiko d'Atenes.

Els atletes espanyols es deixaren veure pel grup capdavanter des de la sortida, mentre que Tergat, cinc cops campió del món de cross i plusmarquista mundial de marató, no consentia escapades. Arribà a Atenes, als seus 35 anys, casat i amb tres fills, a la recerca de la seva primera medalla d'or olímpica i no volia córrer riscs, però la mateixa correguda fou la que féu la selecció dels més forts.