L'Argentina entra en la història

ITÀLIA: Basile (9), Bulleri (5), Soragna (12), Galanda (7), Marconato (6) -cinc inicial-, Radulovic (0), Pozzecco (12), Righetti (3), Rombaldoni (10), Chiacig (3) i Garri (2)

ARGENTINA: Sánchez (3), Ginobili (16), Nocioni (7), Scola (25), Wollkowyski (13) -cinc inicial-, Montecchia (17), Fernández (1), Sconochini (2) i Delfino (0).

ÀRBITRES: Santos (Brasil) i Voreadis (Grècia). Sense el·liminats.

PARCIALS: 16-23; 41-43 (descans) 54-60; 69-84 (final).

El bàsquet argentí arrodoní un cercle de felicitat completa a Atenes 2004 amb l'or que converteix el país sud-americà en el «Senyor dels Anells» dels dos grans esports dels Jocs: el bàsquet i el futbol, ambdós en mans de l'Argentina, gran sobre la gespa, però encara molt més damunt del parquet.

La selecció albicelest perdé el Mundial 2002 davant Iugoslàvia en un final polèmic que el va allunyar de l'or de manera injusta. En els Jocs grecs ha patit una duríssima primera fase, amb derrotes davant d'Espanya i la mateixa selecció transalpina (75-76); una eliminatòria de semifinals en la qual ningú donava res per ells, arran de la presència dels Estats Units (81-89); i una final en què ben pocs països han tocat l'èxit.

Molt menys, un èxit com el del grup entrenat per Rubén Magnano. L'èxit total, incontestable. Els argentins sí. A la primera. Sense experiència prèvia. Una final, un títol. Quaranta minuts i el passaport a la glòria. Magnano i els seus homes s'ho han merescut més que ningú. Per la seva capacitat de partir, pel fet de no perdre la fe, de buidar-se cada nit, de jugar a bàsquet, de tenir fe.

Al davant tenia una selecció, la italiana, que més sap esprémer les seves armes. Una de les que sempre acompanyen els transalpins és la defensa. Enganxats a dos tiradors d'exhibició -Ginaluca Basile i Massimo Bullire-, a un home interior de tall clàssic -Dennis Marconato-, i a un tot terreny que sempre respon -Massimo Galanda-, la defensa, l'entrega, els fa enormes, els fa subcampions olímpics.

El líder de l'Argentina ha estat Scola, el qual va conduir la seva selecció cap a l'or amb un gran darrer quart en què es mostraren imparables i deixaren en un sospir inútil el darrer intent d'Itàlia (59-61) quan faltaven vuit minuts.