Stephon Marbury, especialment encertat en els llançaments exteriors, classificà els Estats Units per a les semifinals olímpiques. El tècnic nord-americà, Larry Brown, tingué un gest antiesportiu en demanar un temps mort indigne, prohibit en el món del bàsquet, quan el partit ja s'havia resolt i només en quedaven segons (90-100). Pesquera, en acabar, es dirigí indignat cap al tècnic nord-americà ràpidament, però l'incident acabà sense conseqüències.
El plantejament tàctic de Pesquera cercà treure els americans de la pintura. Espanya acoblà les seves defenses alternatives per blindar la zona, fins i tot encara que fos cedint, intencionadament, llançaments còmodes. Això li costà una molesta factura en triples, però també l'alliberà de les segones opcions de llançament sota la cistella, una arma letal en mans de la selecció nord-americana.
L'encert dels nord-americans amb triples en el primer quart feia por. Cinc de sis. Semblava un risc suïcida oferir al rival tirs tan oberts. Però el conjunt espanyol sabia què feia. Abans o després el cansament abaixaria els percentatges del rival. El 25-25 del primer quart deixava clar que el partit era obert. Pau Gasol i Juan Carlos Navarro donaren exemple ofenssiu perquè la selecció espanyola de bàsquet perdés qualsevol tipus de complex.
El matx es mantingué igualat en el segon quart. Tim Duncan i Richard Jefferson ja tenien dues faltes i el partit continuava igualat. Els homes de Larry Brown varen entendre que en el llançament podien trobar la seva opció guanyadora. Marbury continuava encistellant. Ficava triples i aguantava l'equip nord-americà. Espanya seguia el ritme, però Carmelo Anthony hi ficà més pressió amb un triple sobre la botzina que tancà el tercer parcial (67-74).
La selecció espanyola recuperà el lloc amb rapidesa (71-74 m.31). Era un moment vital. Els americans reberen dues pilotes seguides de regal en dos fores de banda assenyalats a l'inrevés. I una tercera, a continuació, en un contacte davall cistella no assenyalat (71-77).
L'arbitre mexicà José Jeremías Reyes Ronfini, fins i tot, volgué anul·lar un triple de José Manuel Calderón, que retornava la vida als homes de Pesquera (76-80). El seu company Michael Aylen rectificà davant les protestes reiterades de Gasol i els seus companys. El partit no havia acabat.
Però Marbury volgué acabar. Semblava cansat de ficar triples i triples i mantenir la incertesa. Els seus triples romperen el somni d'un equip que no sabia què era perdre a Atenes i, amb Espanya postrada i dolguda, Brown demanà un temps mort penós. No era necessari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.