Tres medalles més

El porrerenc, enfadat el dia abans, malgrat endolcir el seu malestar amb una medalla de plata en la seva prova predilecta, la puntuació, i on es quedà a només una passa de revalidar el títol olímpic de Sydney, no semblava exultant. Hauria ampliat encara més la seva grandesa i s'hauria carregat d'arguments per denunciar la desemparança que, segons afirma, pateix.

Llaneras assegura que la Federació no li va deixar dur a Atenes el seu entrenador, Toni Cerdà, i que volia com a company Isaac Gálvez, el velocista de l'Illes Balears-Banesto, per tenir més opcions de medalla en la prova americana. La Federació, en canvi no acceptà el plec de condicions de Llaneras. Gálvez havia de córrer les proves de la Copa del Món, havia de disputar el Mundial de Melbourne. I no ho féu. I la RFEC l'apartà dels Jocs d'Atenes.

El seleccionador nacional, Jaume Mas, vol que l'equip espanyol sigui una pinya, no només en resultats. A més, Alzamora havia cobert les exigències.

Enmig de tota aquesta polèmica, Llaneras i Alzamora cercaren el pòdium. Després de deixar córrer la primera part de la prova, guanyà el sisè esprint, recuperà una volta i es llançà a per la segona.

Emperò, la segona volta guanyada, la que els hagués fet pujar al podi, no arribà. Austràlia i Alemanya eren la seva ombra. Sabien que Espanya era un perill real. Al final Austràlia seguí amb el seu monòleg a la pista grega, convertida en la seva mina d'ors.

Els 'cangurs australians', amb 22 punts, foren or, Suïssa, amb 15 punts, i Gran Bretanya, amb 12, aconseguiren la medalla de plata i bronze, respectivament. Espanya sumà set punts i fou un dels set equips que acabaren en la mateixa volta que els australians. Llaneras no pogué venjar la seva indignació, encara que també creu haver-se carregat de raó en les seves reivindicacions.

Per altra banda, l'espanyola Gemma Pasqual acabà setena en la prova de puntuació femenina en la qual s'imposà la russa Olga Slysareva. La mexicana Belen Guerrero i la colombiana María Luisa Calle foren plata i bronze.