Llaneras va conquerir aquella medalla d'or de la prova de puntuació de manera abassegadora. Va oferir tot un recital tàctic davant els seus rivals més directes, alguns de més ràpids que ell, però no més intel·ligents. Llaneras entrà en dues escapades bones i es limità a contenir els esporàdics atacs dels seus contrincants. A falta d'algunes voltes per a la conclusió de la prova, tan sols una catàstrofe podia privar de l'or el mallorquí, ja que ni l'uruguaià Milton Wynants -que es va penjar la plata- ni el rus Alesksei Markov -que va ser bronze- no foren capaços d'impedir-ho.
Aquell dia Llaneras va pujar a l'escaló més alt del podi i es va penjar l'or mentre Porreres esclatava d'alegria.
El ciclista ja s'havia llevat l'espina que duia des dels Jocs d'Atlanta 96, en els quals s'hagué de conformar amb la sisena posició. Però després de la revenja, encara no en tenia prou i planejava el seu calendari per tornar a aconseguir un títol olímpic als Jocs d'Atenes.
Durant aquests quatre anys, entre altres victòries Llaneras va aconseguir la plata a la prova americana fent parella amb Isaac Gálvez al Campionat del Món del 2001, la mateixa cita en què l'any 2003 guanyà l'argent a la prova de puntuació. I en els darrers mundials, disputats el mes de maig passat va ser quart, a un punt del podi, en una correguda atípica que no l'afavorí.
Ahir Llaneras va demostrar que encara és un dels millors ciclistes del món i que passarà a la història com a tal. Als seus trenta-cint anys va tornar a fer una gran cursa amb un final molt intel·ligent i es va penjar per segon pic un d'aquells metalls que tan sols un parell de privilegiats poden conquerir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.