Amarga plata per al tennis espanyol

El tennis espanyol haurà d'esperar fins als Jocs de Pequín per guanyar el seu primer or olímpic, encara que la plata que es penjaren al coll l'aragonesa i la canària serà el novè metall que aquesta especialitat du al medaller, al qual mai no ha deixat d'aportar metalls des que el 1988 fou reincorporada al programa olímpic.

Conchita i Ruano tenien l'oportunitat de guanyar aquest primer or, que també hauria estat el primer d'Espanya des de l'inici d'aquests Jocs. A canvi, sumaren la setena medalla.

El duet espanyol havia arribat a la final amb el cartell de favorit, no tan sols perquè eren les segones caps de sèrie, sinó perquè no havien cedit cap set ni un en tota la setmana. A més, les dues havien vençut les xineses amb anterioritat, encara que amb les seves parelles habituals, mai juntes.

Tot pintava bé per a les hispanes, que a més tenien davant dues jugadores procedents d'un país amb poca tradició en tennis i que mai no n'havia guanyat cap medalla. El prometedor panorama se n'anà a n'orris a mesura que avançava el partit i el talent de les espanyoles claudicà davant la compenetració de les xineses, companyes habituals en el circuit, en el qual han guanyat ja quatre torneigs.