Paquillo fou plata i donà la segona alegria

Darrere les passes d'històrics com Jordi Llopart, Daniel Plaza o Valentín Massana, el de Guadix aconseguí la cinquena medalla olímpica de la marxa espanyola, que dedicà de manera efusiva al seu entrenador de tota la vida, Manuel Alcalde, finat el mes d'abril víctima d'una malaltia.

Paquillo, principal candidat a l'or al costat de Jefferson Pérez, veié que el preuat metall s'esfumava en el darrer quilòmetre, arran de l'estirada de l'italià Ivano Brugnetti, més fresc. L'australià Nathan Deakes, que havia compartit el lideratge de la prova amb tots dos, acabà tercer i deixà fora del pòdium el campió i plusmarquista Jefferson Pérez, que acabà quart.

Malgrat la petita decepció de veure's de nou allunyat del lloc més alt del podi, com li succeí fa un any a París, el de Guadix reconeixia que se sentia d'allò més satisfet amb la plata, que arrodoneix un palmarès impressionant i que perllonga l'aventura olímpica de la marxa espanyola, que completà el seu èxit amb el cinquè lloc del murcià Juan Manuel Molina, després d'una cursa en progressió.

Paquillo i Brugnetti estigueren sempre en el grup de davant. A partir del cinquè quilòmetre, l'espanyol decidí assumir el lideratge de la prova i realitzar la selecció. Sempre expectant i en un segon terme s'hi mantenia Jefferson Pérez. A l'equador de la prova, el de Guadix quedà al capdavant amb Brugnetti i amb Deakes. Per darrere, a 15 metres, Pérez amb una tàctica diferent o, com al final es comprovà, lluny del ritme dels primers.

Des de llavors, l'espanyol marcà el ritme, rebaixant segons en cada parcial. Superat el quilòmetre 13, l'andalus cedí el primer lloc a l'italià Brugnetti, que intentà el primer dels seus atacs, però els quatre primers es tornaren a reagrupar, inclòs Pérez. Ara bé, només dos quilòmetres després Brugnetti tornà a augmentar el ritme. L'atac fou definitiu per a l'equatorià i l'australià, mentre que Paquillo amb gest de patiment aguantava.

En un estira-i-arronsa constant, el subcampió mundial recuperà l'alè i s'acostà a l'italià, que patia la seva segona amonestació. Tanmateix, l'advertiment dels jutges no frenà un ambiciós Brugnetti. El transalpí, tot sol amb l'espanyol en els dos quilòmetres finals, s'hauria pogut conformar amb la medalla, però en el darrer quilòmetre llançà l'atac decisiu, al qual Paquillo no pogué respondre. Amb la plata de l'andalús, l'equip espanyol supera la collita de medalles de Sydney en atletisme, en el qual només aconseguí un bronze amb María Vasco.