TW
0
ESPANYA 3
VENEÇUELA 2

ESPANYA: Cañizares, Salgado, Puyol, Helguera, Romero, Víctor, Albelda, Baraja, Vicente, Raúl i Morientes.
També jugaren Valerón, Tamudo, Torres, Reyes, Xabi Alonso i Joaquín.VENEÇUELA: Angelucci, Vielma, Rey, Cichedo, Jonay, Luis «Pájaro» Vera, Ricardo Páez, Gaby Urdaneta, Rojas, Leopoldo Jiménez i Margiotta.
També jugaren Andrés González, Alexander Rondón, Rafael Castelín, Andrés Rouga, Fernando D'Ornelas i Rafa Ponzo.

ÀRBITRE: Pasquale Rodomonti (Itàlia). Amonestà Salgado, Rey, Vielma i Jonay.

GOLS:
1-0: minut 40, Morientes.
1-1: minut 46, Rojas.
2-1: minut 56, Tamudo.
3-1: minut 66, Tamudo.
3-2: minut 92, Rafael Castelín.

INCIDÈNCIES: Unes trenta-dues mil persones estibaren l'estadi de Gran Canària.

La nova selecció espanyola, encapçalada per Luis Aragonés, mostrà una imatge esperançadora a l'inici d'aquesta nova etapa i, malgrat que es va desfer per la mínima d'un rival menor com Veneçuela, deixà entreveure qualitats per afrontar amb garanties els partits classificatoris per al Mundial d'Alemanya 2006.

En un estadi ple de colors, estibat d'incondicionals i que brindà un ambient excepcional que afegí un plus de motivació als futbolistes, Espanya oferí dues cares ben diferents.

Aragonés havia advertit que exigiria als seus iniciativa, possessió de la pilota, atreviment i decisió, però la realitat fou ben diferent. Fins a l'entrada de Reyes i Tamudo, les dues figures més destacades del partit, no s'activà el vertader potencial.

L'alineació titular d'Espanya presentà fins a sis variacions respecte de la seva darrera aparició davant Portugal a l'Eurocopa, de mal record per als aficionats perquè suposà l'eliminació del torneig continental. Així i tot, Espanya no fou fins a la segona meitat, amb Reyes i Tamudo sobre el camp, quan mostrà la seva millor cara.