L'atletisme torna a Olímpia per purificar-se

Els escàndols recents, seqüela inevitable de la guerra contra el dopatge, han causat un mal irreparable a la imatge de l'atletisme, just ara que s'aproximava la gran festa de la tornada als orígens.

Kostas Kenteris i Ekaterini Thanou tacaren els prolegòmens de la festa amb el seva enèsima espantada en els controls antidopatge i canviaren en poques hores la seva condició d'herois nacionals per la de dolents.

La història dels Jocs va començar a Olímpia fa 2.800 anys i, entre les ruïnes de l'antiga ciutat consagrada a Zeus, l'atletisme necessita entrar en una nova era en la qual cap delicte contra l'esperit olímpic no pugui quedar impune.

Els atletes amb antecedents penals no podien participar en els antics Jocs. Competien nus -gimnastes-, sense res de tapat en el cas dels homes -les dones tenien prohibit l'accés, sota pena de mort. Gairebé tres mil anys després, els aficionats d'ambdós sexes assisteixen, confusos, a la cerimònia del frau.

La catarsi o purificació resulta imprescindible, encara que pugui arruïnar el prestigi d'estrelles consagrades com Marion Jones i el seu company Tim Montgomery. La primera, regna de Sydney 2000 amb tres ors i amb dos bronzes, només competirà en longitud. El pare del seu fill haurà de seguir els Jocs com a turista.

Els Estats Units, primera potència mundial en atletisme, han guanyat 715 medalles (310 d'or) en la història olímpica moderna i aconseguiran, segons semblen indicar els pronòstics, la primera dels Jocs d'Atenes en llançament de pes, però la sospita enterbolirà tanmateix els seus èxits a la capital grega.

Els atletes nord-americans, molts dels quals s'han vist esqutats per l'escàndol dels laboratoris Balco, centre expenedor d'esteroides a discreció, han perdut molts d'admiradors entre el públic, que no sap cap on mirar per no empegueir-se'n.

El llançament de pes, que no es va disputar mai a Olímpia, tindrà l'honor d'inaugurar-hi la competició atlètica.