TW
0


«Tots units feim futbol» va ser el lema i la frase més repetits per Miquel Bestard, candidat a la presidència de la Federació Balear de Futbol i que ahir dematí exposà el seu programa electoral. Abans, l'aspirant ja l'havia presentat a Menorca. Les intencions de Bestard se sintetitzen en catorze propostes i compromisos que abracen des de la política econòmica fins a les noves tecnologies o la creació d'una escola de tecnificació.

Així, recalcà que «hi ha d'haver un gir perquè el futbol ho demana i, si entre tots unim forces, anirem endavant i pel bon camí». Segons Bestard, la renovació ha de ser «total», tant del funcionament, com de la gent o la mateixa estètica de la Federació. Per dur a terme aquesta renovació, el candidat explicà que ja ha començat a treballar: «He intentat cercar els doblers per propiciar aquest canvi i hem fet un estudi ben fet per incorporar assembleistes de totes les categories i que representin totes les parts de les Illes».

Els setze homes de Bestard, «tots del món del futbol», que es presentaran a les eleccions d'assembleistes el 14 de setembre són per part dels clubs: Joan Barceló, Enrique Ogazón, Jaume Mir, Joan Torres, Jaime Borrás, Joan Pocoví, Guillem Ferrà, Marcos Vidal, Jaume Oliver i el mateix Miquel Bestard. Quant a l'estament dels entrenadors, s'hi presenten Jaume Sastre, Paco Esteban, David García, Alfredo Lamata, Toni Amorós i Jesús Gajete. A més, cal sumar-hi els representants de l'arbitratge. «Hem deixat al president del Comitè d'Àrbitres, que és de la nostra confiança, escollir qui cregui més adequat», comentà Bestard.

A més de la unió, la seva candidatura se centra en la transparència. «Hem d'obrir les portes de la Federació i tenir contacte amb els clubs; a més, no vull parlar del tema econòmic actual i només vull afegir que la meva idea és el 'cost zero', és a dir aconseguir equiparar-nos amb el futbol de la Península i obtenir la màxima subvenció en qüestió transport», significà.

Així mateix, subratllà que es compromet a renunciar a cobrar qualsevol remuneració econòmica i que com a màxim estarà dues legislatures en el càrrec, a fi de permetre els relleus oportuns.