Armstrong remata el monopoli dels Alps

El nord-americà superà Kloden a la mateixa línia d'arribada i encadenà el tercer triomf d'etapa

TW
0

Armstrong ratificà ahir el seu monopoli als Alps amb la tercera victòria consecutiva, una altra vegada a l'esprint, i en l'etapa reina. Armstrong ho devora tot, no s'ha fixat cap límit i la seva ambició i poder li permeten recrear-se en els èxits obtinguts.

A Le Plateau de Beille i Villard de Lans s'hi va imposar a l'esprint, a l'Alpe d'Huez en solitari i contra el rellotge i el destorb del públic i a Le Grand Bornand va aplicar elevades dosis de ràbia per superar un altre pic per velocitat un grup de cinc, a l'estil Petacchi, davant Kloden.

El seu equip no queda enrere i una prova d'això fou que el seu compatriota Landis entrà a l'escapada final i va tenir l'ajuda del seu líder, que tractà de posar-li la victòria en safata com a agraïment pels seus serveis prestats. «Li he dit: anem, anem Floyd, però no ha estat possible». Però el líder tenia la intenció d'evitar que guanyassin els alemanys, els seus enemics més íntims.

Armstrong derrotà Kloden sobre la línia i va alçar els braços amb un temps de 6 h.11.52, el mateix per a ambdós, i a més sumà els 20 segons de bonificació, que li anaren bé tenint en compte que Ivan Basso, el seu delfí, va entrar quart a 1 segon, com també Jan Ullrich, que va ser tercer en el duel a tota màquina entre l'alta jerarquia de l'escamot.

Per la seva banda, Carlos Sastre fou el millor espanyol, vuitè a 1:02 i lluità contra la mala sort. Óscar Pereiro i Mancebo travessarenla línia a 2:05. Abans de la sortida es va conèixer l'abandonament del vencedor de la Vuelta, Roberto Heras, que se n'anà a Espanya sense conèixer les raons del seu baix rendiment.

Va ser una jornada d'il·lustres, això sí amb resultats diferents. Per començar fou l'italià Gilberto Simoni, doble vencedor del Giro, que prengué la iniciativa tot just donat el sus de la jornada. S'endugué els seus compatriotes Simeoni, Bartoli, l'alemany Aldag i el francès Martin. «Gibo» va coronar al capdavant el Glandon, el cim del qual era a 36 km de la sortida

En el descens sortí com del grup com una exhalació Virenque, amb pressa per assegurar el mallot de la muntanya. No havia puntuat al Glandon i no podia resistir quedar amb fam a La Madeleine, on a més es pagaven 5.000 euros pel premi Henri Desgrange. A 1 quilòmetre del mític 2.000 metres ja feia part del cap de cursa i va passar segon per darrere de Simoni.

Al següent port, el coll de Tamié, de tercera, Virenque accelerà i només resistiren l'estirada Simoni i Moreau. Junts rodaren amb un avantatge de 3 minuts fins al coll de Forclaz, on Virenque va intentar sense èxit deixar plantat Simoni.

A la Croix Fry (al km 184), atacà Sastre a mitjan ascens. Amb permís del conjunt US Postal Virenque se'ls afegí i Simoni partí tot sol. Llavors Armstrong i Landis posaren fi a l'aventura de l'espanyol, sempre lluitador. Landis intentà tenir el seu dia de glòria en el descens, sense sort. Kloden va sortir com un projectil a 200 metres de meta i feia la impressió que s'enduria l'etapa, però Armstrong ho impedí sobre la línia.