TW
0


L'empedrat, que molts havien assenyalat com la primera gran amenaça d'aquest Tour de França, es va cobrar la seva víctima, el ciclista d'Euskaltel Iban Mayo, que va cedir tres minuts i 53 segons respecte d'altres favorits com Lance Armstrong, Jan Ullrich o Tayler Hamilton.

Iban Mayo era la principal opció del ciclisme estatal per brillar de nou a França. A la Dauphine Liberé, encara no fa un mes, enfonsà Lance Armstrong en la cronoescalada del mont Ventoux, on el va superar amb gairebé dos minuts.

El ciclista basc, al costat de noms com els d'Ullrich o Hamilton, era part del grup que posava en perill l'hegemonia d'Armstrong, que cerca la seva sisena victòria a les carreteres franceses. Tanmateix, ahir va fer la seva aparició l'empedrat, un territori hostil als interessos espanyols.

El Tour recuperava part de l'escenari de la París-Roubaix, cosa que no succeïa des del 85, i els ciclites n'estaven avisats. No va ploure, però el trespol de llambordes era igual de perillós per als ciclistes.

Sobretot perquè els nervis predominaren al llarg de la jornada en el gran grup i de manera especial a mesura que s'acostava l'empedrat. L'estretor de la via i el canvi de trespol propiciaven una lluita sense treva entre els diversos equips, que miraven de situar els seus líders en les primeres posicions.

En aquesta situació s'hi trobava l'Euskaltel, a dos quilòmetres del primer tram de llambordes, quan una caiguda va tirar per terra les seves opcions. Mig equip de Julián Gorospe s'hi va veure involucrat, inclosos Mayo o Zubeldía, cinquè en el passat Tour. Roberto Heras, del Liberty, era un altre dels grans damnificats.

El gran grup quedava tallat i l'Euskaltel, durant 60 quilòmetres, avançava una contra rellotge per equips prevista per avui. Per contra, altres favorits com Armstrong, Ullrich o Hamilton aconseguiren superar aquesta primera trampa. El desordre inicial va provocar les primeres diferències. US Postal, Team Mobile i Phonak, conscients que podien eliminar un dels teòrics favorits, no en deixaren passar l'oportunitat i les diferències a poc a poc anaren augmentant.

Per darrere l'Euskaltel tenia pocs suports. Tan sols l'Illes Balears semblava col·laborar-hi sense reserves.

El desgast va passar factura a la formació basca després de superar el segon tram empedrat, mentre els equips dels velocistes agafaven protagonisme en uns quilòmetres finals en els quals el desavantatge de l'Euskatel va ser de 3 minuts i 53 segons, cosa que obliga Mayo a dir adéu a les seves possibilitats de lluitar pel triomf i a més fa molt difícil la seva presència al pòdium.

El francès Jean-Patrick Nazon, de l'AG2R, es va adjudicar a l'esprint la victòria de la tercera etapa, una cosa que al final va ser una anècdota, mentre que l'australià Robbie McEwen va aconseguir el groc de líder de la ronda francesa, en detriment del noruec Thor Hushovd (Credit Agricole), que només ha aguantat el mallot un dia.