Grècia conquereix l'Eurocopa

PORTUGAL: Ricardo, Miguel, Andrade, Carvalho, Nuno Valente, Figo, Maniche, Costinha, Deco, Ronaldo i Pauleta.

Paulo Ferreira per Miguel en el minut 42, Rui Costa per Costinha en el minut 60 i Nuno Gomes per Pauleta en el minut 73.

GRÈCIA: Nikopolidis, Seitaridis, Kapsis, Dellas, Fyssas, Zagorakis, Katsouranis, Basinas, Giannakopoulos, Charisteas i Vryzas.

Venetidis per Giannakopoulos en el minut 75 i Papadopoulos per Vryzas en el minut 80.

ÀRBITRE: Markus Merk (ALE). Amonestà Costinha (m. 11), Basinas (m.45), Seitaridis (m.62), Fyssas (m.66) i Papadopoulos (m.84) i Valente (m.93).

GOL:
0-1: minut 57, Charisteas, de cap.
INCIDÈNCIES: Partit final de l'Eurocopa de Portugal, disputat a l'estadi de La Luz de Lisboa, que registrà un ple absolut amb 60.000 espectadors. Assistiren al partit el president de la República Portuguesa, Jorge Sampaio; i el primer ministre, José Manuel Durao Barroso; així com Joseph Blatter, president de la FIFA, i Lennart Johanson, de la UEFA, i també Àngel María Villar, president de la Federació Espanyola de Futbol. Al final del partit un espectador amb una bandera del FC Barcelona i una barretina botà al terreny de joc i quan era perseguit per agents de seguretat llançà la bandera a la cara de Figo.

La selecció de Grècia acabà amb el mite dels grans. Els deixebles d'Otto Rehhagel es proclamaren campions de l'Eurocopa guanyant a la final l'amfitrió, Portugal, que va fer embogí amb un perfecte plantejament defensiu i una assombrosa eficàcia en el joc a pilota aturada.

Si davant la República Txeca a les semifinals fou el central Dellas qui a la sortida d'un cóner i de cap transportà el seu equip al triomf, ahir ho va fer Charisteas. El davanter va dur a la xarxa de Ricardo una pilota procedent d'una treta de cantonada en el minut 57 i també de cap.

Grècia, que ja havia guanyat Portugal en el partit inaugural, tornà a treure petroli de la seva tàctica. Defensà amb una disciplina i fortalesa física exemplar i aprofità la seva oportunitat per anotar. És el nou rei d'Europa contra pronòstic, però per ventura de forma merescuda pel magnífic concepte d'equip desenvolupat. Ben aviat es veren les intencions dels dos equips. Cap dels dos equips no renuncià a l'estil practicat durant el campionat. Dos tipus diferents i antagònics, però amb idèntic resultat fins al partit final.

Otto Rehhagel dugué el seu equip a la final amb un futbol defensiu i una disciplina de ferro. El tècnic alemany no té dubtes de com treure el millor rendiment al conjunt. Amb un sol home en punta, la resta té una missió clara: protegir fins a l'extenuació l'àrea del porter Nikopolidis.

Una lliçó que tenen molt ben apresa els seus deixebles. Ho fan amb una eficàcia quasi perfecta. Quan ataca el rival es tanquen els cinc homes que donen suport a la línia de defensa, mentre que els dos homes de banda, ahir Charisteas i Giannakopoulos, són dos atacants més quan el seu equip té la possessió de la pilota.

Portugal és tot el contrari. Futbol ofensiu pels quatre costats. Intentaren els d'Scolari dur, com en tot el torneig, la iniciativa del joc, tenir l'esfèric en el seu poder. El tècnic brasiler confià per això en l'habilitat d'homes com Deco, Figo, Maniche i Costinha, en la qualitat de Ronaldo i l'oportunisme de Pauleta en atac.

La recepta d'Scolari era paciència i tranquil·litat. No deixar-se dur pels nervis si el gol tardava a arribar.

Però es trobà Portugal amb un os molt complicat. Des de darrere els centrals grecs Dellas i Kapsis eren dues torres pels davanters locals i Giannakopulos fou un malson en els contracops del seu equip.

El pas del temps amb el marcador a zero afavoria Grècia i creà ansietat a Portugal, que no aconseguia dur molt perill fruit de la precipitació.

Charistea posà un nus a la gargamella dels portuguesos en el minut 17. Respongueren els amfitrions amb un xut llunyà de Maniche, que sortí ben a prop del pal de Nikopolidis i amb una bona jugada de Cristiano Ronaldo.

Per Però Portugal estava espessa i ni tan sols el canvi de botes de Figo solucionà els seus problemes. No era l'equip d'eliminatòries precedent. Redoblaren els seus esforços els d'Scolari a la segona meitat, a la qual accentuaren el setge a la porteria grega.

Mentrestant, els de Rehhagel anaven fent. Sense descompondre's en cap moment, miraven com passaven els minuts i com transmetien angoixa a un rival obssessionat a marcar.

El fantasma del partit inaugural sobrevolava per La Luz. El triomf dels grecs davant els locals a Porto i l'ombra d'una nova travelada a la mateixa pedra començava a actuar sobre els portuguesos.

I en el minut 57, els mals presagis per l'amfitrió es convertiren en realitat. Basina botà un córner des de la banda dreta i Charisteas rematà amb el cap a la xarxa de Ricardo.

Era el tercer gol de Charisteas a l'Eurocopa i una trompada de dimensions considerables per Portugal. Quedaven 33 minuts, però Portugal, que ho intentà fins al darrer alè, res no va poder fer. Grècia es coronava així campiona d'Europa.